5
Li vaig treure la forca al gos, el vaig agafar i el vaig abraçar. Li degotava sang dels forats que li havia fet la forca.
M’agraden els gossos. Sempre saps què pensa un gos. Té quatre estats d’ànim: content, trist, emprenyat i concentrat. A més a més, els gossos són fidels i no diuen mentides perquè no parlen.
Feia 4 minuts que abraçava el gos quan vaig sentir que algú xisclava. Vaig alçar la mirada i vaig veure que la senyora Shears sortia del cobert i corria cap a mi. Portava un pijama i una bata. Portava les ungles dels peus pintades de color rosa brillant i no anava calçada.
Cridava:
—Què cony li has fet al meu gos?
No m’agrada que em cridin. Em fa venir por que em peguin o em toquin i no sé què em pot arribar a passar.
—Deixa anar el gos! —va cridar—. Deixa anar el cony de gos, per l’amor de Déu!
Vaig deixar el gos damunt la gespa i vaig recular 2 metres.
Ella es va inclinar. Jo pensava que anava a agafar el gos, però no ho va fer. Potser es va adonar de la quantitat de sang que hi havia i no es va voler embrutar. En comptes d’això, va tornar a xisclar.
Em vaig tapar les orelles, vaig tancar els ulls i em vaig deixar caure endavant fins que vaig quedar arraulit amb el front repenjat a la gespa. La gespa estava humida i freda. M’agradava.