139

M’agrada Sherlock Holmes, però no m’agrada Sir Arthur Conan Doyle, que és l’autor de les històries de Sherlock Holmes. No m’agrada perquè no és com Sherlock Holmes i creia en les coses sobrenaturals. I quan es va fer vell, es va fer membre de la Societat Espiritista, cosa que vol dir que creia que ens podem comunicar amb els morts. Això li passava perquè el seu fill va morir per culpa d’una grip durant la Primera Guerra Mundial i ell encara hi volia parlar.

I l’any 1917 va tenir lloc un esdeveniment famós anomenat El cas de les fades de Cottingley. 2 cosines, la Francés Griffiths, que tenia 9 anys, i l’Elsie Wright, que tenia 16 anys, deien que sovint jugaven amb fades a la vora d’un rierol anomenat Cottingley Beck i van fer servir la camera del pare de la Francés per fer 5 fotografies de les fades com aquesta:

Però no eren fades de debò. Eren dibuixos retallats que havien aguantat drets amb agulles, perquè l’Elsie dibuixava molt bé.

Harold Snelling, que era un expert en fotografies falses, va dir:

«Aquestes siluetes que ballen no són ni de paper ni de cap tipus de tela; no estan pintades en un fons fotogràfic, però el que més em sobta és que totes les siluetes s’han mogut durant l’exposició».

Però només deia ximpleries, perquè si eren de paper segur que s’havien mogut durant l’exposició, i l’exposició va ser molt llarga perquè a la fotografia es veu una petita cascada al fons i està borrosa.

Llavors Sir Arthur Conan Doyle va sentir parlar de les fotografies i va dir que pensava que eren autèntiques en un article que va publicar en una revista anomenada The Strand. Però ell també deia ximpleries, perquè si mires les fotografies es veu que les fades són idèntiques a les fades que surten als llibres vells i tenen ales i vestits de malla i sabates, que és com si els extraterrestres aterressin al planeta i fossin com els klingons d’Star Trek o l’Exèrcit Imperial de La guerra de les galàxies o bé fossin homenets verds com als dibuixos animats d’extraterrestres.

I l’any 1981 un home anomenat Joe Cooper va entrevistar l’Elsie Wright i la Francés Griffiths per a un article que publicava a una revista anomenada The Unexplained i l’Elsie Wright va dir que les 5 fotografies eren falses i la Francés Griffiths va dir que 4 eren falses però una era real. I totes dues van dir que l’Elsie havia copiat les fades d’una obra anomenada El llibre de regal de la princesa Mary d’Arthur Shepperson.

I això demostra que de vegades la gent vol ser ximple i no vol saber la veritat.

I demostra que una cosa anomenada la navalla d’Occam és certa. I la navalla d’Occam no és una navalla com les que fan servir els homes per afaitar-se, sinó una llei, i diu:

Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem

Que és una frase en llatí que vol dir:

No s’ha de donar per suposada l’existència de més coses que les que siguin estrictament necessàries.

I això vol dir que la major part dels assassinats els comet una persona que la víctima coneix i que les fades són de paper i que no es pot parlar amb una persona que és morta.