73

Jo pensava sovint que la mare i el pare potser es divorciarien. Ho pensava perquè es discutien molt i de vegades s’odiaven. Això era a causa de l’estrès que comporta haver de tenir cura d’una persona que té problemes de conducta, com em passa a mi. Abans tenia un munt de problemes de conducta, però ara ja no en tinc tants perquè sóc més gran i puc prendre decisions i fer coses tot sol com ara sortir de casa i anar a comprar a la botiga del final del carrer.

Aquests són alguns dels meus problemes de conducta:

1. No parlo amb la gent durant llargs períodes de temps.^[4]
2. Passo llargs períodes de temps sense menjar ni beure res.^[5]
3. No m’agrada que em toquin.
4. Xisclo quan estic enfadat o desconcertat.
5. No m’agrada estar en llocs molt petits amb altres persones.
6. Trenco coses quan estic enfadat o desconcertat.
7. Gemego.
8. No m’agraden les coses grogues ni les coses marrons i em nego a tocar coses grogues o coses marrons.
9. Em nego a fer servir el raspall de dents si l’ha tocat algú altre.
10. No menjo si estan en contacte diferents tipus de menjar.
11. No m’adono quan la gent s’enfada amb mi.
12. No somric.
13. Dic coses que la gent considera grolleres.^[6]
14. Faig ximpleries.^[7]
15. Pego a les persones.
16. Odio França.
17. Condueixo el cotxe de la meva mare.^[8]
18. M’enrabio quan algú ha mogut els mobles.^[9]

De vegades aquestes coses feien que el pare i la mare s’enfadessin i em cridaven o bé es cridaven l’un a l’altre. De vegades el pare deia:

—Christopher, si no et portes bé et juro que et mataré d’una pallissa.

O la mare em deia:

—Déu meu, Christopher, m’estic plantejant seriosament d’ingressar-te en una residència.

O la mare em deia:

—Em faràs enterrar jove.