181
Jo ho veig tot.
Per això no m’agraden els llocs nous. Si sóc en un lloc que conec, com ara casa meva, l’escola, l’autobús, la botiga o el carrer, ja ho tinc gairebé tot vist d’abans i només m’he de fixar en les coses que han canviat o s’han mogut de lloc. Per exemple, hi va haver una setmana que el pòster del Shakespeare Globe de la classe va caure i era molt fàcil de veure perquè l’havien tornat a enganxar una mica més a la dreta d’on era abans i es veien tres cercles minúsculs de Blu-Tack a l’esquerra del cartell. I l’endemà, algú havia pintat CROW APTOK al fanal 437 del nostre carrer, que és just davant el número 35.
Però la majoria de gent és gandula. Mai no mira res. La gent fa el que es diu fer un cop d’ull, que és el mateix que rebotar o tirar pel dret, com per exemple quan una bola de billar rebota contra una altra. La informació que hi ha al seu cap és molt simple. Per exemple, si algú va al camp, la informació pot ser:
- Sóc en un camp ple de gespa.
- Hi ha unes quantes vaques als camps.
- Fa sol, però hi ha algun núvol.
- Hi ha alguna flor entre les herbes.
- Hi ha un poble a l’horitzó.
- Hi ha una tanca que voreja el camp i té una porta.
I llavors ja no es fixa en res més, perquè es posa a pensar en alguna altra cosa com ara «Mira que és bonic, això», o «No sé si m’he deixat el gas obert», o «No sé si la Julie ja deu haver parit» [13].
Però si sóc jo el que és al camp, em fixo en tot. Per exemple, recordo que el 15 de juny de 1994 vaig ser al camp, perquè el pare i la mare i jo anàvem en cotxe fins a Dover per agafar un ferri cap a França i estàvem fent el que el pare en deia una ruta escènica, que consisteix a passar per carreteretes secundàries i parar-se a dinar al jardí d’algun pub. Jo vaig haver de parar a fer pipí i vaig entrar en un camp ple de vaques i, després de fer pipí, em vaig parar a mirar el camp i vaig observar les següents coses:
- Hi ha 19 vaques al camp, 15 de les quals són negres i blanques, i 4 són marrons i blanques.
- Hi ha un poble en la llunyania que té 31 cases i una església amb un campanar quadrat, sense punxa.
- Hi ha seccions al camp, la qual cosa vol dir que a l’Edat Mitjana devia estar dividit per murets i cada vilatà devia tenir la seva parcel·la de cultiu.
- Hi ha una bossa vella de plàstic d’Asda a la tanca i una llauna de Coca-Cola esclafada amb un cargol al damunt, i també un tros llarg de corda taronja.
- L’extrem nord-est del camp és més alt que el sud-oest (portava una brúixola perquè anàvem de vacances i jo volia saber on quedava Swindon un cop haguéssim arribat a França) i el camp s’inclinava una mica entre aquests dos punts, de manera que la banda nord-oest i la sud-est estaven una mica més enfonsades del que haurien estat en un terreny completament pla.
- Veig que hi ha tres tipus d’herba i flors de dos colors.
- La majoria de vaques miren cap a la part més alta del camp.
I tinc 31 coses més d’aquesta llista de coses que vaig observar, però la Siobhan em va dir que no calia que les escrigués totes. Això vol dir que em canso molt cada vegada que vaig a un lloc nou, perquè veig totes aquestes coses i, si algú em preguntés després com eren les vaques, jo li demanaria quina en concret i li faria un dibuix a casa i diria que aquella vaca en particular era com aquesta:
M’he adonat que al Capítol 13 he dit una mentida, perquè he dit que «no sé explicar acudits», i sí que hi ha 3 acudits que puc explicar i que entenc, i un d’ells és d’una vaca. La Siobhan em va dir que no calia que tornés enrere al Capítol 13, perquè no passa res, perquè no és una mentida, sinó un aclariment.
Aquest és l’acudit:
Van tres homes en un tren. Un és economista, un altre és filòsof i un altre és matemàtic. Acaben d’entrar a Escòcia (no sé per què van a Escòcia) i, des de la finestra del tren, veuen una vaca marró en un camp (i la vaca està paral·lela al tren).
Llavors l’economista diu: «Mireu, les vaques d’Escòcia són marrons».
I el filòsof diu: «No. A Escòcia hi ha vaques i, almenys una d’elles, és marró».
I el matemàtic diu: «No. A Escòcia hi ha almenys una vaca que aparentment d’una banda és marró».
I té gràcia perquè els economistes no són científics de debò, perquè els filòsofs pensen amb més claredat, però els matemàtics són els més acurats.
I quan sóc en un lloc nou i ho veig tot, és com si un ordinador estigués fent massa coses a la vegada i el pro-cessador central se saturés i no quedés gens d’espai per pensar en res més. I si sóc en un lloc nou i, a més a més, hi ha molta gent, encara és pitjor perquè les persones no són com les vaques, les flors o la gespa, sinó que et parlen i fan coses que no t’esperes, o sigui que t’has de fixar molt en les coses del lloc i també en les coses que poden passar. I, de vegades, quan sóc en un lloc nou i hi ha molta gent, és com quan es penja un ordinador, i he de tancar els ulls, posar-me les mans a les orelles i gemegar, que vindria a ser com prémer les tecles CRTL + ALT + SUPR per tancar tots els programes, apagar l’ordinador i tornar-lo a reiniciar, perquè així puc recordar què faig i on se suposa que vull anar.
Per això sóc tan bo en escacs, matemàtiques i lògica, perquè la majoria de gent gairebé es podria dir que està cega i no veu la major part de coses, i malgasten una barbaritat de capacitat mental amb coses que no tenen res a veure i són estúpides, com ara «No sé si m’he deixat el gas obert».