137

L’endemà el pare va dir que li sabia greu haver-me pegat i que no ho volia fer. Em va fer rentar el tall de la galta amb Dettol per estar segurs que no s’infectaria i després m’hi va fer posar un tros d’esparadrap amb gasa perquè no sagnés.

Llavors, com que era dissabte, va dir que em portava d’excursió per demostrar que ho sentia de debò i que anàvem al zoo Twycross. Em va fer entrepans amb pa de motlle, tomàquets, enciam, pernil i confitura de maduixes perquè no m’agrada menjar res que m’hagin preparat en un lloc que no conec. I em va dir que tot aniria bé perquè al zoo no hi hauria gaire gent perquè la previsió del temps deia que plouria, i a mi em va semblar perfecte perquè no m’agraden les multituds i perquè m’agrada que plogui. Així doncs em vaig anar a posar el meu impermeable, que és taronja.

Llavors vam anar en cotxe al zoo Twycross.

Com que no havia anat mai al zoo Twycross, no en tenia cap imatge al cap abans d’arribar-hi, i per això vam comprar una guia al punt d’informació i llavors vam fer la volta completa i vaig triar els meus animals favorits.

Els meus animals favorits van ser:

1. RANDYMAN, que és com es diu la mona aranya negra (Ateles paniscus paniscus) més vella que es conserva en captivitat. Randyman té 44 anys, que és l’edat del meu pare. Havia estat la mascota d’un vaixell i havia dut una banda de metall al voltant de l’estómac, com als relats de pirates.
2. Els LLEONS MARINS DE LA PATAGÒNIA, que es diuen Miracle i Star.
3. MALIKU, que és un orangutan. Aquest em va agradar especialment perquè estava ajagut en una mena d’hamaca feta amb uns pantalons de pijama amb ratlles verdes i al cartell blau de plàstic que hi havia al costat de la gàbia posava que s’havia fet l’hama-ca ell mateix.

Llavors vam anar a la cafeteria i el pare va demanar palaia amb patates, pastís de poma amb gelat i un te. Jo em vaig menjar els meus entrepans i vaig llegir la guia del zoo.

I el pare va dir:

—T’estimo molt, Christopher. No ho oblidis mai. I sé que de vegades perdo els estreps. I sé que m’enfado. I sé que crido. I sé que no ho hauria de fer. Però només ho faig perquè m’amoïno per tu, perquè no et vull veure ficat en problemes, perquè no vull que et facin mal. Ho entens?

Com que no estava segur d’entendre-ho vaig dir:

—No ho sé.

I el pare va dir:

—Christopher, entens que t’estimo?

I jo vaig dir:

—Sí.

Perquè estimar algú és ajudar-lo quan té problemes, i tenir-ne cura, i dir-li la veritat, i el pare m’ajuda quan em fico en problemes, com ara quan va venir a la comissaria, i té cura de mi perquè em fa menjar, i sempre em diu la veritat, i això vol dir que m’estima.

Llavors va alçar la mà dreta i va estirar els dits ben oberts i jo vaig alçar la mà esquerra i vaig estirar els dits ben oberts i ens vam tocar la punta dels dits.

Llavors vaig agafar un full de paper de la bossa i vaig fer un mapa del zoo de memòria com a prova mental. El mapa era com aquest:

^[10][11]

Llavors vam anar a veure les girafes. I l’olor de la seva caca era com l’olor que feia la gàbia dels jerbus quan en vam tenir a l’escola, i quan corrien tenien les cames tan llargues que semblava que correguessin a camera lenta.

Llavors el pare va dir que havíem de tornar a casa abans no hi hagués massa trànsit a la carretera.