29
La gent em confon.
Em passa per dos motius bàsics.
El primer motiu bàsic és que la gent diu moltes coses sense parlar. La Siobhan diu que alçar una cella pot voler dir un munt de coses. Pot voler dir «vull fer l’amor amb tu» i també pot voler dir «em sembla que el que acabes de dir és una estupidesa».
La Siobhan també diu que si tanques la boca i respires molt fort pel nas pot voler dir que estàs relaxat, o bé que t’avorreixes, o bé que estàs enfadat, i tot depèn de la quantitat d’aire que treus pel nas, de la velocitat de la respiració, de l’expressió de la boca, de com estàs assegut, de què acabes de dir i de centenars d’altres coses que són massa complicades per interpretar-les en tan sols uns segons.
El segon motiu bàsic és que la gent sovint parla fent servir metàfores. Aquests són alguns exemples de metàfores:
Em vaig pixar de riure.
Era la nina dels seus ulls.
Aquests amaguen draps bruts.
Va ser un dia ben porc.
El gos havia estirat la pota.
La paraula metàfora vol dir portar alguna cosa d’un lloc a un altre, i ve de les paraules gregues μετα (que vol dir «d’un lloc a un altre») i Φερειν (que vol dir «portar»), i es produeix quan descrius alguna cosa fent servir una paraula amb un sentit que no és el seu. Això vol dir que la paraula metàfora és una metàfora.
Jo crec que s’hauria d’anomenar «mentida», perquè un porc no és com un dia i la gent no amaga els draps bruts. I quan intento fer un dibuix de la frase dins el meu cap, acabo confós perquè imaginar-te una nina a l’ull d’una persona no té res a veure amb què algú t’agradi molt i, llavors, et fa oblidar de què parlava la persona que ho diu.
El meu nom és una metàfora. Vol dir «portador de Crist» i ve de les paraules gregues χριστος (que vol dir «Crist»), i Φερειν, i va ser el nom que li van donar al meu sant perquè va portar Jesucrist d’una banda a l’altra d’un riu.
Això fa que un es pregunti com es deia aquest home abans que portés Crist d’una banda a l’altra del riu, però no es deia de cap manera perquè és una història apòcrifa, que vol dir que també era mentida.
La mare em deia sovint que Christopher era un nom bonic perquè és una història sobre algú amable que ajudava la gent, però jo no vull que el meu nom evoqui una història sobre ser amable i ajudar la gent. Jo vull que el meu nom només em designi a mi.