31

El pare va arribar a la comissaria a la 1:12 de la matinada. No el vaig veure fins a la 1:28 , però sabia que hi era perquè el sentia parlar.

Cridava:

—Vull veure el meu fill! —i també—: Per què coi l’han tancat? — i també—: És clar que estic emprenyat, cony!

Llavors vaig sentir que un policia li demanava que es calmés i no vaig sentir res més durant una bona estona.

A la 1:28 un policia va obrir la porta del calabós i em va dir que algú m’havia vingut a veure.

Vaig sortir. El pare era al passadís. Va alçar la mà dreta i va estirar els dits ben oberts. Jo vaig alçar la mà esquerra, vaig estirar els dits ben oberts i ens vam tocar la punta dels dits. Això ho fem perquè de vegades el pare em vol fer una abraçada, però a mi no m’agrada fer-ne, i en comptes de l’abraçada fem això i vol dir que ell m’estima.

Llavors el policia ens va demanar que el seguíssim a una altra cambra. A la cambra hi havia una taula i tres cadires. Ens va demanar que ens asseguéssim a una banda de la taula i ell es va asseure a l’altre costat. Damunt la taula hi havia una gravadora i vaig preguntar si m’anava a interrogar i si pensava gravar l’interrogatori.

El policia va dir:

—No crec que calgui.

Era un inspector. Ho sabia perquè no portava uniforme. També tenia el nas molt pelut. Semblava que tingués dos ratolinets amagats a les narius.^[2]

Va dir:

—He parlat amb el teu pare i diu que no volies pegar al policia.

No vaig dir res perquè no era una pregunta.

Va dir:

—Li volies pegar?

Jo vaig dir:

—Sí.

Va arrufar les celles i va dir:

—Però no li volies fer mal, oi?

Vaig rumiar un moment la resposta i vaig dir:

—No. No volia fer mal al policia. Només volia que parés de tocar-me.

Llavors ell va dir:

—Saps que no està bé pegar a un policia, oi que sí?

Jo vaig dir:

—Sí.

Va callar un instant i llavors va preguntar:

—El vas matar tu, el gos, Christopher?

Jo vaig dir:

—Jo no vaig matar el gos.

Ell va dir:

—Saps que no està bé mentir a un policia i que si ho fas et pots ficar en problemes molt grossos?

Jo vaig dir:

—Sí.

Ell va dir:

—Així doncs, saps qui va matar el gos?

Jo vaig dir:

—No.

Ell va dir:

—Estàs dient la veritat?

Jo vaig dir:

—Sí. Jo sempre dic la veritat.

I ell va dir:

—Molt bé. Et faré una amonestació formal.

Jo vaig preguntar:

—Me la farà en un paper, com si fos un certificat perquè me la pugui quedar?

Va contestar:

—No. Una amonestació formal vol dir que farem un informe d’això que has fet, que has pegat a un policia però que ha estat un accident, i que no volies fer mal al policia.

Jo vaig dir:

—Però no ha estat un accident.

I el pare va dir:

—Christopher, sisplau.

El policia va tancar la boca, va respirar fort pel nas i va dir:

—Si et fiques en més problemes, veurem aquest informe i sabrem que t’havien amonestat i ens agafarem les coses molt més seriosament. Entens què et dic?

Vaig dir que l’entenia.

Llavors va dir que podíem marxar, es va aixecar, va obrir la porta i vam tornar al passadís i després al taulell, on vaig poder recollir la meva navalla suïssa, el meu tros de corda, els cordons, la peça del trencaclosques de fusta, les 3 boletes de menjar per a rates del Toby, la meva lliura amb 47 penics, el clip i la clau de la porta de casa, que havien guardat en una bosseta de plàstic, i vam anar al cotxe del pare, que estava aparcat a fora, i vam tornar a casa.