65

NOMÉS HI HAVIA una cosa que el recepcionista no entenia. Com podia ser que hi hagués sis milions de corones a la maleta. No n’hi hauria d’haver unes sis-centes mil més?

Bé, sí, però mentre la sacerdot feia la maleta s’havia anat ficant alguns bitllets a la butxaca. Els raspalls de dents, les calces i tota la resta hi haurien cabut igual, però semblava incòmode haver d’obrir-la cada cop que calia pagar per un bitllet d’autobús.

—O per la barraca de pescadors de Gotland? —va dir el recepcionista.

—Això mateix!

Malgrat tot, la vida hauria pogut resultar més dura. Exactament els quedaven sis-centes quaranta-sis mil corones un cop comprada la barraca. I no passarien de sis-centes mil després d’arreglar-la saltant-se una sèrie de disposicions de la normativa vigent. Per estar tranquils tampoc no van voler telefonar per preguntar si era legal fer servir lleixiu per eliminar una empipadora colònia de vespes, no fos cas que estiguessin protegides.

Quedaria ben bé mig milió per repartir a tort i a dret, segons l’opinió de la sacerdot.

El recepcionista hi va estar d’acord. Va tapar l’ampolla de lleixiu i va recordar que a més de repartir, també hi haurien d’ingressar a tort i a dret. Per allò d’equilibrar la balança.