21

EXACTAMENT A CINC-CENTS QUILÒMETRES al nord-est de Hässleholm, un empresari del sector de l’automòbil discutia amb la seva nòvia. Tots dos, com la major part de la població del país, havien llegit articles que parlaven de l’assassí que havia fugit després d’embutxacar-se diners de gent dels baixos fons.

Semblava que el venedor de cotxes i la seva parenta formaven part dels estafats. I del grup que menys capacitat de perdó demostrarien. D’una banda perquè aquesta era la seva manera de ser, i d’una altra perquè, a més dels diners, els havien robat una autocaravana.

—Què tal si els esquarterem a poc a poc, peça per peça, començant per baix i tirant amunt? —va proposar el que en els ambients mafiosos era conegut com el Marquès.

—Els vols anar tallant poquet a poquet mentre encara siguin vius, oi? —va preguntar la Marquesa.

—Sí, més o menys.

—Sona bé. Però m’has de deixar tallar uns trossets a mi també.

—I tant que sí, amor meu —va respondre el Marquès—. L’únic que hem de fer és trobar-los.