47

EL MARQUÈS TENIA un arsenal espectacular. Mai no havia perpetrat cap robatori a mà armada, però al llarg dels anys havia anat comprant una mica de tot. Practicava en un xalet que tenien al camp i que havia comprat després que la Marquesa s’hagués estat anys fotent-li la pallissa. La pràctica de tir era divertida i també útil. Mai podies dir quan esclataria una guerra fratricida en el sector dels concessionaris d’automòbils.

Irònicament, la peça més peculiar de la seva col·lecció havia estat robada de l’armari blindat d’un noble autèntic que vivia al nord de la capital. Era un fusell de dos canons, calibre 9,3 x 62, amb mira telescòpica. L’arma era particularment eficaç per abatre elefants, però no se’n trobaven gaires a la regió d’Estocolm. En qualsevol cas, la mira telescòpica tampoc no servia de gran cosa per disparar a un elefant, a no ser que el noble de veritat fos molt curt de vista, va pensar el noble de mentida.

Fos com fos, l’arma faria un bon servei i el Marquès va anar al xalet per practicar una mica. El seu pla era carregar el primer canó amb una bala expansiva o full metal jacket i l’altre amb una d’encamisada. Això li permetria fer dos trets gairebé en el mateix moment. El primer aniria entre cella i cella del guardaespatlles, fent que la bala se li endugués mig crani.

Després de desplaçar uns mil·límetres la mira telescòpica, el segon canó apuntaria al melic d’Anders l’Assassí. La bala expansiva li travessaria el cos i li sortiria per l’esquena produint-li unes destrosses internes mortals de necessitat. L’assassí no estiraria la pota de seguida, abans patiria un dolor terrible combinat amb l’angoixa d’enfrontar-se a la mort. Després, lentament, perdria la consciència, es dessagnaria i moriria. Potser sí que tot era una mica precipitat, però les circumstàncies no permetien fer-ho més a poc a poc.

—Si trobem un bon lloc des d’on disparar, puc tornar a carregar l’arma i fotre-li tranquil·lament un altre tret, si és que veiem que s’està massa estona recargolant-se.

El Marquès s’havia fet massa el gallet dient que podia disparar des de cent cinquanta metres, però ara reconeixia que tampoc seria un problema si buscaven un lloc que els permetés disparar de més a prop.

Tenia una arma letal de dos canons, amb mira telescòpica i capaç de disparar dos trets en un segon. El Marquès agraïa al caçador d’elefants curt de vista que no hagués estat prou curós a l’hora de tancar l’armari blindat.