43

BÖRJE EKMAN rastellava el seu camí de grava. Era realment seu i de ningú més. Anders l’Assassí hi va passar pel costat amb Jerry Navalla, que el seguia en silenci. El pastor va elogiar la qualitat de la rastellada i va rebre a canvi la felicitació pel seu debut com a predicador.

—Va estar molt bé, no hi tinc res a dir —va mentir Börje Ekman amb un somriure.

Aquestes mentides pietoses eren la manera d’encetar els tres primers passos de la fase A del pla que havia elaborat:

Primer: tenir alguna cosa a dir sobre el contingut del sermó.

Segon: donar algunes referències al pastor Anders perquè deixés de dir bajanades i…

Tercer: trobar la manera de convertir-se en la persona de confiança encarregada d’escriure-li els sermons.

I un detall més: la missa s’havia de passar de dissabte al vespre a diumenge, que és com sempre s’havia fet. També havia considerat l’opció de plantejar aquest aspecte en la futura fase B, o en la C, segons com es mostressin de receptius el pastor Anders, la seva ajudant i aquell altre que encara no havia aconseguit entendre què hi fotia, allà.

L’acompanyant habitual de l’assassí, Jerry Navalla, era prou llest per entendre que havia d’informar a la sacerdot i el recepcionista de la naixent sintonia entre el predicador i l’autoinvestit sagristà.

—Problemes, problemes, problemes, problemes, problemes —va dir la sacerdot.

El recepcionista va fer que sí amb el cap. Que Börje Ekman s’hagués autoinvestit sagristà sense haver esperat l’aprovació de ningú era un petit problema. L’home semblava estar casat amb aquella església, i encara que Jerry Navalla i els seus homes se l’enduguessin ben lluny, segur que hi tornaria. Vindria i descobriria allò que no havia vist el primer cop, és a dir, la quantitat de diners que estaven remenant. A més, hi havia el perill que pogués desajustar el cervell ja prou desajustat del pastor Anders, fins a fer-lo del tot inutilitzable.

—La pròxima vegada que tu i Anders l’Assassí topeu amb Börje Ekman —va ordenar el recepcionista—, troba la manera d’endur-te aquest idiota ben lluny.

—Quin dels dos? L’assassí o el del rastell? —va voler aclarir Jerry Navalla.