30

I DESPRÉS D’ALLÒ tocava pensar en l’equip de seguretat.

Malgrat que al llarg de la vida el recepcionista s’havia relacionat amb criminals autèntics i d’altres menys autèntics, no li va ser fàcil contactar amb els baixos fons, que era el lloc on calia anar a buscar la gent que es dedicava al tema. Calia algú disposat a prendre la iniciativa quan apareguessin el Marquès, la Marquesa i tots els altres.

Un altre que s’havia relacionat amb criminals dels autèntics al llarg de la vida era el pastor Anders. El recepcionista li va demanar que hi pensés, i l’home ho va fer, però no se li acudia ningú. El seu considerable esforç intel·lectual no va servir per resoldre el problema del servei de seguretat. Però en lloc d’això va fer una aportació interessant quan va explicar que molts companys de presó, abans de ser engarjolats, treballaven com a porters de discoteca.

—A veure —va dir el recepcionista—. Recordes algun nom?

—Sí… Holmlund —va respondre el pastor Anders—. I el Cabró banyut.

—El Cabró banyut.

—Li diuen així però deu tenir un altre nom.

—Ja ho suposo. Li podem trucar?

—No. És dins. Encara li queda. Per assassinat.

—I Holmlund?

—Mort. El va matar el Cabró banyut.

El recepcionista es va posar de més bon humor. El pastor Anders li va parlar de dos o tres gimnasos de la perifèria freqüentats per una clientela barreja de porters de discoteca i exconvictes. Per Persson va trucar a Taxi Torsten (per estalviar-se el risc de voltar amb l’autocaravana) i van anar de gimnàs en gimnàs buscant individus per al servei de seguretat.

Al primer gimnàs no va trobar allò que buscava, ni al segon. Era complicat acostar-se a algú i preguntar-li si era porter de discoteca i havia passat un temps a la presó. Al tercer gimnàs va començar a desesperar-se. Allà sí que hi havia paios que semblaven haver-se passat mitja vida congelant-se davant la porta d’un local. Però era impossible saber si havien estat o no a l’ombra, o si havien comès un crim prou violent per no tenir dubtes quan les coses es compliquessin.

Sense que ningú l’hi hagués demanat, Taxi Torsten va entrar amb ell al tercer gimnàs perquè considerava depriment i empipador estar-se al taxi esperant.

Durant el trajecte s’havia fet una certa idea de què estaven buscant i volia ser útil. Just passada la porta es va acostar a un xaval i es va presentar dient-li que era Taxi Torsten.

—Segons tu, de tota la gent que veus per aquí dins, a qui és millor no fer-li bromes?

El jove va mirar Taxi Torsten.

—A Taxi Torsten? —va preguntar com a resposta.

—Exacte, sóc jo. Et torno a fer la pregunta. A qui és millor no tocar-li molt els ous?

—Heu vingut a buscar problemes? —va dir el jove.

—No, què va, al contrari. Justament per això t’estem preguntant si saps a qui no has de vacil·lar si no vols que les coses es compliquin.

El jove semblava desitjar estar a qualsevol altre lloc. No sabia què dir ni que fer però finalment va assenyalar un paio alt i forçut que exercitava els bíceps al fons del gimnàs.

—L’anomenen Jerry Navalla, no sé per què i prefereixo no saber-ho. Però veig que tothom li té por.

—Excel·lent! —va dir el recepcionista—. Jerry Navalla, un nom preciós!

Després d’agrair l’ajuda al xaval, el recepcionista va felicitar Taxi Torsten per la seva habilitat i li va demanar que no es mogués de l’entrada. Havia de fer una feina que només podien fer ell i Jerry Navalla.

El recepcionista va esperar que Jerry Navalla fes una pausa entre una sèrie i una altra d’exercicis.

—Hola, tinc entès que ets Jerry Navalla, m’equivoco?

Jerry Navalla el va mirar com esperant que li digués alguna cosa més. No semblava emprenyat.

—Ara sóc Jerry sense Navalla —va respondre—. Però la cosa pot canviar i posar-se lletja, depèn de tu.

—Fantàstic! —va dir el recepcionista—. Em dic Per Persson i represento Anders l’Assassí. El coneixes?

Jerry Navalla tenia una certa dificultat per expressar emocions com sorpresa o interès, però li va semblar que la conversa era curiosa i intrigant. On volia anar a parar, aquell paio?

—Anders l’Assassí és aquest que parla amb Jesucrist i que ha encabronat a la polla de gent —va pensar en veu alta Jerry Navalla.

—Espero que tu no en siguis un —va afegir el recepcionista.

No, Jerry Navalla no tenia res en contra d’Anders l’Assassí. Mai no havien tingut tractes ni havien coincidit a cap presó. Eren altres que volien trobar-se’l, concretament un tal Marquès i la bruixa de la seva dona.

Doncs sí, era justament això. En l’actualitat Anders l’Assassí estava centrat en un nou projecte professional com a predicador de la seva pròpia Església. Això implicava una inversió considerable i seria un inconvenient si de sobte algú l’enviava a trobar-se amb el Senyor, cosa que els desmuntaria tot el pla financer. Aquesta era la raó que tenia Per Persson per venir a molestar el senyor Jerry amb o sense Navalla. En poques paraules: es veuria capaç d’encarregar-se de la feina de mantenir viu Anders l’Assassí el màxim de temps possible? I posats a demanar: seria possible fer el mateix amb ell, Per Persson, i una dona sacerdot anomenada Johanna Kjellander?

—Un dona encantadora, dit sigui de passada.

Jerry Navalla es va adonar que la relació de Per Persson amb Anders l’Assassí era estrictament professional, cosa que li va semblar encertada. En aquell moment feia de porter en un local merdós i estava bé provar alguna cosa millor. Com que no es considerava un mitjamerda, no li faria res trobar-se cara a cara amb el Marquès. Quina mena de condicions laborals podia oferir-li Per Persson?

Per Persson encara no havia pensat en tots els detalls del tema de la seguretat. S’havia preocupat sobretot de trobar la via d’accés als baixos fons on hi havia la gent que necessitava. Gràcies a Taxi Torsten ara tenia davant Jerry Navalla, de qui només sabia que disposava d’un vocabulari suficient i la capacitat justa per fer-se entendre, a més d’exhibir una notable serenitat davant la possibilitat d’haver de protegir Anders l’Assassí del Marquès, la Marquesa o altra xusma per l’estil.

Tenien poc temps. Sense consultar la seva estimada sacerdot, el recepcionista va decidir que Jerry Navalla era l’home que buscaven.

—T’ofereixo que dirigeixis un servei de seguretat que hauràs de crear i tenir operatiu tan aviat com sigui possible. Els homes que reclutis rebran un sou raonable i el teu serà el doble. Si acceptes només quedarà per concretar quan comences.

—Ara no —va dir Jerry Navalla—. Abans m’he de dutxar.