20

DESPRÉS DEL PENÓS EPISODI de la Creu Roja, van decidir que farien el camí que resseguia la vora del llac Helgasjön, girant a l’esquerra i seguint el viatge cap al sud, sense acostar-se gaire a aquella ciutat. El dinar va consistir finalment en un frankfurt de benzinera amb puré de patata. Després tot va estar tranquil fins que van arribar a la perifèria de Hässleholm, al nord d’Escània. Arribats allà, Anders l’Assassí va dir que necessitava anar a un systembolaget, una d’aquelles botigues de titularitat estatal on es venen begudes alcohòliques, perquè ja trobava a faltar el vi que el mantenia en contacte amb Jesús. De moment no se n’havia sortit, de convertir l’ampolla d’aigua que havia trobat a l’autocaravana en alguna cosa que es pogués beure. Però havia de practicar més; com se sol dir, la paciència és la mare de la ciència.

A la sacerdot, que ara duia el volant, no li feia cap gràcia la proposta de l’assassí. Després del desastre de Växjö hauria preferit fer més quilòmetres abans d’arriscar-se a entrar en una altra ciutat, però va fer el que ell volia perquè estava segura que només hi havia una cosa pitjor que Anders l’Assassí: Anders l’Assassí sobri.

El recepcionista tampoc va protestar, més o menys per la mateixa raó. Van demanar a l’assassí que s’amagués
a la part del darrere de l’autocaravana —on per algun motiu misteriós s’havia estat una bona estona parlant amb una ampolla d’aigua— mentre el recepcionista feia quatre gambades per entrar en un centre comercial a buscar-hi un systembolaget. Realment van ser quatre perquè la sacerdot va tenir la sort d’aparcar just davant de l’entrada.

—Torno de seguida —va dir el recepcionista—, i tu no surtis del cotxe. Per cert, quina mena de vi vols?

—Qualsevol em va bé, només cal que sigui ben vermell i tingui una mica de cos. En aquestes coses Jesús i jo no tenim manies. No cal malgastar diners en aquest ritual, hem de pensar en la gent més necessitada que…

—Sí, ja, molt bé —va dir el recepcionista abans de marxar.

No feia gaires setmanes que Anders l’Assassí havia après de la sacerdot que els camins del Senyor són inescrutables. I ara, apartant la cortineta de la finestra del darrere de l’autocaravana, podia comprovar que allò era increïblement cert. I és que a menys de cinc metres hi havia una voluntària de l’Exèrcit de Salvació, una dona situada estratègicament davant del concorregut systembolaget. Allà s’estava, amb la llauna per recollir els donatius.

La sacerdot seia al volant, pensant en altres coses, ignorant el perill. Sense fer soroll, Anders l’Assassí va agafar uns feixos de bitllets, més o menys del mateix gruix que abans, els va ficar en una bossa de plàstic i a poc a poc va obrir la porta de l’autocaravana procurant que la sacerdot no el sentís. Va fer gestos fins que la voluntària de l’Exèrcit de Salvació el va veure, per sort sense reconèixer que era l’home més perillós de Suècia. Per aquest motiu la dona va acostar-se sense cap recança a l’autocaravana. Quan va tenir-la a tocar, Anders l’Assassí li va parlar amb murmuris. A través de la porta mig oberta va agrair-li la feina que feia al servei del Senyor. Després li va donar la bossa de plàstic plena de diners.

A Anders l’Assassí li va semblar que la voluntària de l’Exèrcit de Salvació estava molt cansada. Segurament agrairia unes paraules d’ànim.

—Descansa en pau —li va dir amablement però una mica massa fort, mentre tancava la porta.

Descansa en pau? La sacerdot tot just va tenir temps de girar-se i sorprendre’s de veure l’astorament de la senyora gran de l’Exèrcit de Salvació en descobrir el contingut de la donació que li acabaven de fer, i sorprendre’s encara més veient que la voluntària feia unes passes enrere i topava amb el recepcionista, que just en aquell instant tornava amb dues bosses plenes d’ampolles de vi.

Les ampolles es van salvar. El recepcionista es va disculpar amb la voluntària de l’Exèrcit de Salvació. Que potser li passava alguna cosa? Que no es trobava bé?

Aleshores es va sentir la veu de la sacerdot, des del volant de l’autocaravana.

—A cagar la vella! Puja! L’imbècil ho ha tornat a fer!