28
HI HAVIA MOLTES COSES a fer i poc temps per fer-les.
La sacerdot havia de definir un missatge espiritual potent i eficaç i preparar el pastor Anders, cosa que considerava desagradable, i així ho va fer saber al recepcionista. D’entrada, ell no ho entenia. Què importava que l’estrella digués una cosa o una altra? Només calia que sonés a missa, i ja hi sonava cada cop que obria la boca. Elvis volia donar diners i tothom volia ser com Elvis, no era aquest el plantejament?
Sí, el plantejament era aquest. Segons el pla inicial, la xerrameca d’Anders l’Assassí faria que poguessin reomplir les maletes groga i vermella, i afegir a l’equipatge dues maletes més, del color que fos. Però per aconseguir-ho no n’hi havia prou amb un sermó ple de collonades, calia que cada diumenge hi hagués un concepte espiritual que fos consistent i ben meditat. Calia alguna cosa millor que posar el pastor Anders davant dels fidels cridant «Hosanna» entre glop i glop de vi. A més, l’empresa no podia tornar a dependre d’una sola persona.
—Què vols dir? L’Església d’Anders sense Anders?
—Més o menys.
—Penses en els Marquesos?
—Sí, i en els prop de vint gàngsters de tota mena que també li van al darrere. No sabem si per trobar-lo necessitaran tres minuts o tres mesos, però quan passi podem estar segurs que deixarà de predicar.
—I llavors…?
—Llavors l’activitat ha de continuar tenint sempre en la memòria el nostre estimat fundador. Cal que hi hagi una veu alternativa i ben rodada per quan el pastor Anders ja no sigui entre nosaltres. Algú que pugui plorar una pèrdua tan dolorosa al costat dels fidels i que pugui continuar recollint diners en honor seu.
—Parles de tu mateixa, oi? —va dir el recepcionista, que començava a entendre-ho.
L’aspecte més complicat per a la sacerdot era trobar el tipus de missatge espiritual que seria capaç d’heretar el dia que el pastor Anders deixés la vida terrenal per continuar viatjant més enllà, ja fos cap amunt o cap avall. Per Johanna Kjellander resultava extremadament dur imaginar que tornaria a celebrar missa i que, d’una manera o altra, continuaria la tradició de la família Kjellander. Qualsevol altra cosa era preferible a allò.
El recepcionista sabia que era millor no ficar-se en els temes religiosos de l’Església que acabaven de fundar plegats. Comprenia el dilema de la sacerdot, però va recordar que realment Jesús semblava estar al costat d’Anders l’Assassí i que no seria fàcil aconseguir que es posés al costat d’algú altre.
La sacerdot va pensar que en el missatge espiritual Jesús hi havia de ser, com també la comunió i un cert grau d’alcoholèmia a la sang del pastor.
El recepcionista va fer a la sacerdot una abraçada reconfortant. Ja acabaria trobant un equilibri. Una possibilitat seria citar Jesús i estalviar-se els Evangelis?
—Hum —va dir la sacerdot, pensativa—. El que busca, troba. Mateu 7:8.
A la llista de coses a fer del recepcionista, una de prioritària era el tema de la seguretat personal. La sacerdot hi estava capficada. El cert era que no només Anders l’Assassí sinó també ells mateixos quedarien exposats a aquells que volien veure’ls morts.
Assassinar el pastor de l’Església d’Anders mentre predicava la pau i l’amor no seria gaire difícil. La sacerdot hi havia pensat, i quan això passés seria un desastre des del punt de vista dels ingressos. Al mateix temps, segons les previsions que havia fet, caldria que ella i el recepcionista donessin la cara, i això posava en risc la seva supervivència. No era exagerat afirmar que si se’ls carregaven a tots tres, des del punt de vista econòmic, el pla hauria estat un fracàs. Per evitar aquests supòsits no n’hi havia prou d’enviar una nota de disculpa als Marquesos i la resta d’estafats.
—Deus estar pensant a contractar un guardaespatlles —va dir la sacerdot.
—D’entrada vaig pensar en un. Ara penso que en caldrien uns quants.
La sacerdot el va felicitar i va desitjar-li sort en la missió de garantir que la vida de tots dos fos llarga. A banda d’això, també podria mirar de garantir la d’Anders l’Assassí, tant de temps com fos convenient des del punt de vista financer.
—I ara disculpa però tinc una religió per inventar, amb Jesús i preferiblement sense Déu —va dir amb un somriure abans de fer un petó a la galta al seu recepcionista.