25

LA SACERDOT va fer girar el volant per entrar en una nova àrea de descans, força deserta, als afores de Borås. Havien de parlar de la necessitat imminent i peremptòria de canviar de vehicle, quan de manera imprevista es va presentar l’ocasió que la sacerdot i el recepcionista es desfessin de la part indesitjable de l’equipatge.

Encara no s’havia aturat el motor que Anders l’Assassí va obrir la porta i va saltar fora.

—Aaaah! —va exclamar mentre s’estirava—. Què collons! Me’n vaig a fer una volta per la natura, creada per Déu Totpoderós!

I tant que sí. El Senyor l’hi permetia i alhora l’avisava que començava a refrescar i que li aniria bé endur-se una ampolla plena de qualsevol cosa que el pogués escalfar. Per exemple, un pinot noir.

—Seré fora una mitja horeta. O potser més, si trobo alguns boletus edulis. Us ho faig saber per si voleu fotre un quiqui —va dir Anders l’Assassí mentre es ficava una ampolla a la butxaca i marxava.

Quan va ser prou lluny per no poder-los veure ni sentir, la sacerdot va parlar al recepcionista.

—Qui li ha ensenyat noms de bolets en llatí?

—Jo no. Jo mateix no en tinc ni idea, de bolets. Sigui qui sigui no li ha ensenyat que és impossible trobar-ne a l’abril.

La sacerdot va quedar en silenci. Després va afegir:

—No ho sé. Jo ja no sé res.

El pla era que, a la primera oportunitat que tinguessin, ells dos i els diners se separarien de qui en aquell moment buscava uns bolets que feia com a mínim quatre mesos que no es trobaven.

En la conversa entre el recepcionista i la sacerdot es podia percebre un cert cansament. O resignació. Això barrejat amb un aire de…

De què?

D’oportunitat?

Però realment fugirien així, a tanta velocitat com els ho permetés l’autocaravana, després d’haver viscut tants canvis en poc temps? En només dos dies Anders l’Assassí havia passat de ser la persona més temuda de Suècia a la més estimada.

Allò demanava una nova anàlisi de la situació. De sobte resultava que anaven pel món amb un personatge que semblava tenir el carisma d’Elvis Presley.

—Però l’Elvis és mort —va raonar el recepcionista.

—En alguns moments he pensat que tot seria millor si Anders l’Assassí hagués anat a fer-li companyia al Cel. Ell i una bona part de la humanitat, però les coses són com són —va dir la sacerdot.

Els perills de tenir Anders l’Assassí com a soci eren evidents. Però les oportunitats també. Si t’agraden els diners, no deixes un nou Elvis abandonat a la carretera així com així.

—Esperem que torni de fer el tomb pel bosc, després ens en anem a Borås a comprar una autocaravana més gran i tan diferent d’aquesta com sigui possible —va concretar el recepcionista.

La sacerdot hi va estar d’acord. La logística era l’especialitat de Per Persson, no la seva. Però de seguida va canviar d’opinió.

—O també podem fer això que ens ha suggerit.

—Qui?

—El buscador de bolets.

—Vols dir… un quiqui?

Sí, això mateix era el que volia dir.