24

VA SER A PARTIR del tercer dia que les coses van començar a canviar. La policia va anunciar que les investigacions relatives a Johan Andersson es donaven per acabades i que el cas s’arxivava. El donant d’una suma superior a un milió de corones era més conegut pels seus crims, però havia complert condemna i no constava que tingués cap causa pendent amb la justícia. A més a més, ningú havia denunciat que els diners fossin seus i tampoc era possible relacionar els bitllets amb cap delicte. La Creu Roja i l’Exèrcit de Salvació havien recuperat les seves donacions de quatre-centes setanta-cinc mil i cinc-centes seixanta mil corones respectivament. No era il·legal, fossis o no fossis un assassí, regalar els teus diners.

Segons les declaracions d’alguns testimonis, Johan Andersson havia mantingut una actitud amenaçadora o, si més no, mostrava una expressió amenaçadora. Aquesta declaració es contradeia amb la de la voluntària de l’Exèrcit de Salvació, que afirmava que Anders l’Assassí tenia uns ulls preciosos i que dins seu hi bategava un cor d’or. La dona es negava a considerar una amenaça aquell «descansa en pau» que li va dir com a comiat. L’inspector encarregat del cas va admetre que la voluntària tenia raó i va tancar l’expedient.

—Descansa en pau tu també —va dir l’inspector a l’expedient mentre el desava a l’arxivador de casos tancats, al soterrani de la comissaria.

Al llarg d’aquells tres dies algú va obrir una pàgina a Facebook amb el nom d’Anders l’Assassí. Dotze hores més tard tenia dotze seguidors. Després de quaranta-vuit hores, seixanta-nou mil. I abans del migdia del tercer dia superava el milió.

Més o menys al mateix temps que els diaris sensacionalistes com l’Expressen o l’Aftonbladet, la major part de l’opinió pública va anar explicant què passava. Un assassí múltiple havia descobert Jesús i havia agafat diners als criminals de la ciutat per donar-los als més necessitats. Era com Robin Hood, va entendre de sobte tot el país —tothom menys el Marquès i la Marquesa i algun altre subjecte dels ambients més lúgubres d’Estocolm i rodalia—. Un miracle de Déu!, és el que van concloure un nombre significatiu de creients, i algú va pensar a obrir una altra pàgina a Facebook amb referències bíbliques.

—Considero que aquesta persona que du un nom tan terrible mostra força, valentia i generositat. Espero que en les seves futures accions pensi especialment en els infants més vulnerables —va dir sa majestat la reina durant un sopar de gala benèfic per als nens del tercer món que es retransmetia en directe.

—No m’ho puc creure —va respondre el recepcionista quan la sacerdot li va comentar que la cap d’Estat havia suggerit que Anders l’Assassí fes una donació de mig milió de corones a Save the Children o a la seva pròpia fundació, la World Childhood Foundation.

—Mira, mira —va dir un Anders l’Assassí emocionat a la sacerdot—. La reina parla de mi. Els camins del Senyor són… increstu… Com era?

—Inescrutables —va dir la sacerdot—. Va, puja, que marxem.

—On anem? —va preguntar el recepcionista.

—No ho sé —va respondre la sacerdot.

—Potser ens rebrien al Palau Reial —va suggerir Anders l’Assassí—. Segur que hi tenen habitacions lliures.