Notes

^[1] Diu açò l’autor perquè del tot esdevingut en la primera edat, açò és, abans dels nou anys, poc en podem recordar. [Torna]

^[2] El Sol. Vol dir que ja eren passats nou anys. [Torna]

^[3] Diu Dant a El Convit, Tractat II, cap. 6: «Tot aquell cel es mou, seguint el moviment de l’estrellada esfera, d’occident a orient, un grau en cent anys». Si un grau, doncs, es fa en cent anys, la dotzena part d’un grau es farà en vuit anys i un terç, i per consegüent aquesta era l’edat de Beatriu en aquesta ocasió. [Torna]

^[4] Veus-aquí un déu més fort que jo que ve a dominar-me. [Torna]

^[5] El cervell. [Torna]

^[6] Aparegué ja la vostra beatitud. [Torna]

^[7] És a dir, l’esperit bucal, que habita la boca. [Torna]

^[8] Pobre de mi!, car d’aquí endavant sovint em sentiré impedit. [Torna]

^[9] Dant, per consegüent, tenia 18 anys, i Beatriu 17 i un terç. [Torna]

^[10] Aquest era Amor. [Torna]

^[11] Jo sóc el teu senyor. [Torna]

^[12] Mira el teu cor. [Torna]

^[13] Aquest que el Dant anomena el primer dels seus amics és Guido Cavalcanti. [Torna]

^[14] Açò és, en una església on es cantaven lloances a la Verge Maria. [Torna]

^[15] Sirventès era una composició poètica feta generalment en terça rima (com és tota La Divina Comèdia). Aquesta composició del Dant no ha pogut ésser trobada fins ara. [Torna]

^[16] «Assats»: Prou, molt. (Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll). (N. de l’E. D.). [Torna]

^[17] Sonet, entre els poetes d’aquell temps, significava també qualsevol composició poètica de curta extensió. [Torna]

^[18] Ço és, en els ulls. [Torna]

^[19] Fill meu, ja és temps d’abandonar les nostres simulacions. [Torna]

^[20] Jo sóc com el centre d’un cercle, respecte al qual es troben igualment totes les parts d’una circumferència; però no així tu. [Torna]

^[21] Amor. [Torna]

^[22] Els noms són conseqüències de les coses. [Torna]

^[23] Diu açò pel cas que li passà, i que contarà de seguida. [Torna]

^[24] Ço és, els ais turmentosos dels esperits llençats a fora. [Torna]

^[25] Es refereix als tres sonets precedents, sobretot al segon d’ells, en el qual reprèn a Beatriu la seva poca pietat, quan diu: «Pietat que amb vostre escarni destruïu», etc. [Torna]

^[26] Vol dir: real, veritable. «En l’acte» és locució de la filosofia escolàstica. [Torna]

^[27] Ço és, davant de tot el cel que demana Beatriu a Déu, els de la terra no tenim altra defensa, o mitjancera, que la misericòrdia. [Torna]

^[28] A Beatriu. [Torna]

^[29] Al sonet original, Dant posa «Saggio», significant «Poeta». En aquest vers es refereix a Guido Guinicelli. [Torna]

^[30] Ço és, que val. [Torna]

^[31] Ço és, en cor gens dispost a l’obra d’Amor. [Torna]

^[32] Perquè, com ha dit més amunt, tornaven embellides i ennoblides. [Torna]

^[33] Potser era sa germana, casada després amb Lleó Poggi. [Torna]

^[34] Ço és, vora el meu llit. [Torna]

^[35] Tot el que segueix és la narració del somni que Dant fa a les dones que l’assistien. [Torna]

^[36] Eix nuvolet és l’ànima de Beatriu, que Dant veu pujar al cel. [Torna]

^[37] Guido Cavalcanti. [Torna]

^[38] Joc de paraules sols comprensible del tot en italià; «Primavera» es descompon en «Prima verrà», ço és, «la primera vindrà». [Torna]

^[39] Contracció de Giovanna. [Torna]

^[40] Aristòtil. [Torna]

^[41] Dant, com tots els antics escriptors, distingeix les diverses llengües per la partícula afirmativa. La llengua italiana era la llengua de sí, la provençal, d’oc i la francesa, d’oil; perquè aquestes eren respectivament les partícules que usaven, per a afirmar, els habitants de les regions de quiscuna d’eixes llengües. [Torna]

^[42] «Largitat»: Generositat, qualitat de llarg o donador. (Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll). (N. de l’E. D.). [Torna]

^[43] Aquestes són les primeres paraules dels Trens de Jeremies. [Torna]

^[44] Potser hagués de llegir-se «Tisri» en lloc de «Tismin». En efecte, «Tisri» és el nom del primer mes de l’any hebraic, que correspon en part al nostre Setembre i part a l’Octubre. [Torna]

^[45] El nombre perfecte era el «deu» per als filòsofs d’aquell temps. [Torna]

^[46] El resultat d’aquests càlculs és el 9 de juny de 1290. [Torna]

^[47] Ço és, als principals personatges de la ciutat. Aquí el mot «terra» no és usat per a significar el nostre planeta, sinó en sentit de «regió», «pàtria», com quan diem «costums de la terra», «cançons de la terra», etc. [Torna]

^[48] Les cançons precedents. [Torna]

^[49] Aquest era el germà de Beatriu, Manetto. [Torna]

^[50] Forma arcaica de «feia». [Torna]

^[51] Vol dir que li torna a la memòria la morta Beatriu. [Torna]

^[52] La imatge de Jesús, coneguda vulgarment per «la Verònica», que es conserva a Roma. [Torna]

^[53] Ço és, per llurs parents i amics allunyats al present d’ells. [Torna]

^[54] La ciutat. [Torna]

^[55] Vol dir que els seus sospirs van tan amunt que traspassen la nona i darrera esfera (el primer mòbil), i arriba a la Glòria. [Torna]

^[56] En eixes paraules es veu que, ja en la seva joventut, Dant havia concebut la idea del seu gran poema, La Divina Comèdia. [Torna]