XXX

Jo dic que, segons la usança d’Itàlia, l’ànima seva nobilíssima es departí en la primera hora del novè jorn del mes; i, segons la usança de Síria, ella es departí al novè mes de l’any; perquè el primer mes és allí Tismin^[44] el qual és per a nosaltres l’Octubre. I, segons la usança nostra, ella és departí en aquell any de la nostra era, ço és, dels anys del Senyor, en el qual el perfecte nombre^[45] nou voltes era complert en aquell segle, dins el qual en aquest món ella fou posada, i ella fou, dels cristians del tretzè segle.^[46] Si es volgués saber perquè aquest nombre li fos tan amic, aquesta podria ser ma raó, com sia que, segons Ptolomeu i segons la cristiana veritat, nou siguin els cels que és mouen, i, segons comú opinió astrològica, els dits cels influeixin aquí baix segons llur mutual posició. Aquest nombre fou amic d’ella per a donar a entendre que a la seva naixença tots els nou cels mòbils perfectament s’havien entre ells. Aquesta és una raó; però, més subtilment pensant, i segons la infal·lible veritat, aquest nombre fou ella mateixa; per similitud dic, i açò ho entenc així: el nombre tres és l’arrel del nou, perquè cap altre nombre, per si mateix multiplicat, fan nou, com veiem manifestament que tres voltes tres fa nou. Doncs, si el tres és factor per si mateix del nou, i el factor dels miracles per si mateix és tres, ço és, Pare, Fill i Esperit Sant, els quals són tres i un, aquesta dona fou acompanyada del nombre nou per a fer entendre que ella era un nou, ço és, un miracle, la qual arrel és solament l’admirable Trinitat. Pot-ser encara per més subtil persona es veuria en açò més subtil raó; però aquesta és la que jo hi veig, i que més em plau.