XVII

Aprés que jo diguí aquests tres sonets, en els quals parlí a eixa dona i que foren narradors de quasi tot el meu estat, resolguí callar, perquè em semblava haver assats de mi manifestat. I, havent decidit no adreçar mai més la paraula a ella, em convingué reprendre matèria nova més noble que la passada. I però com l’ocasió d’eixa nova matèria és plaent a oir, la diré tan breument com em serà possible.