XI

Dic que quan ella apareixia en qualsevol lloc, per l’esperança de l’admirable salut, cap enemic em romania, ans em sobtava una flama de caritat que em feia perdonar a qualsevol que m’hagués ofès; i el qui llavors m’hagués demanat quelcom, la meva resposta fóra estada solament «Amor», dit amb humil visatge. I un esperit d’Amor, destruint tots els altres esperits sensitius, empenyia fora els febles esperits de la vista i els deia; «Aneu a honorar la dona vostra». I ell restava en llur lloc.^[18] I qui hagués volgut conèixer Amor, fer-ho podia mirant el tremor dels meus ulls. I quan aquesta gentilíssima dona saludava, no perquè Amor volgués amagar-me l’intolerable beatitud, ans per sobreabundor de dolcesa, ell esdevenia aital, que el meu cor, el qual estava tot sota son poder, moltes vegades es movia com cosa pesant inanimada. Així que apar manifestament que en el seu salut estava la beatitud meva, la qual moltes vegades passava i superava la meva capacitat.