XXI

Aprés que tractí d’Amor en la susdita rima, voluntat em vingué de dir encara, en lloa d’aquesta gentilíssima, paraules per les quals mostrés com es desvetlla per ella aquest Amor, i com no solament el desvetlla allí on dorm, més allí on no hi és en potència,^[31] ella meravellosament obrant el fa venir. I diguí llavors aquest sonet:

Aquest sonet té tres parts. En la primera dic com aquesta dona resol en acte aquesta potència mercès a la nobilíssima part dels seus ulls; i en la terça dic açò mateix respecte a la nobilíssima part de la seva boca. I entre aquestes dues parts n’hi ha una altra de petita que ve a demanar ajuda a la precedent part i a la següent, i comença ací: «Per fer-li honor». La terça comença ací: «Tota dolçor». La primera és divideix en tres. En la primera dic com la virtuosament gentil ço que ella veu; i això val a dir que introdueix Amor en potència allí on no hi era. En la segona dic com ella resol en acte Amor en els cors de tots aquells que veu. En la terça dic açò que aprés virtuosament obra en llurs cors. La segona comença: «Per on passa»; la terça: «I fa tremir». Quan aprés dic: «Per fer-li honor», dono a comprendre a qui tinc intenció de parlar, demanant a les dones que m’ajudin a honorar a aquella. Aprés, quan dic: «Tota dolçor», dic allò mateix que he dit en la primera part, segons dos actes de la seva boca, un dels quals és el seu dolcíssim parlar, i l’altre el seu admirable somriure; emperò no dic d’açò últim com obri en el cor d’altri, perquè la memòria no ho pot retenir, ni tampoc els sens efectes.