IX
Aprés pocs dies de la mort d’aquesta dona, esdevingueren coses per les quals em convingué departir de la susdita ciutat, i anar vers aquell lloc on era la gentil dona que era estada la meva defensa i abric, encara que no tan lluny fos el terme de mon viatge com ella era. I encara que jo fos en companyia de molts, exteriorment el viatge em desplaïa tant, que els sospirs quasi no podien desfogar l’angoixa que el cor sentia d’allunyar-me de la meva beatitud. Però el dolcíssim Senyor, el qual em senyorejava per virtut de la gentilíssima dona, m’aparegué en la meva imaginació com pelegrí humilment vestit, i amb vils draps. Ell em semblava espaordit i esguardava en terra, encar que qualque volta em semblava que els seus ulls es giressin a un bell rierol corrent i claríssim, el qual anava al llarg del camí on jo em trobava. Em semblà que Amor em cridés i em digués eixes paraules: «Jo vinc d’aquella dona, que és estada tant de temps la teva defensa, i sé que no ha de tornar, i per ço el teu cor, que jo t’obligava a tenir prop d’ella, jo el tinc amb mi, i duc-lo a una altra dona, la qual serà ta defensa, com ho era aquesta (i l’anomenà, així que jo bé la coneguí). Emperò d’aquestes paraules, que t’he dites, si algunes en repetisses, digues-les de sort que per elles no es pugui descobrir el simulat amor que has mostrat a aquesta, i que et convindrà mostrar a altri». I, dites eixes paraules, desaparegué tota aquesta visió meva sobtadament, per la grandíssima commoció que Amor em causà; i, quasi canviat en el meu aspecte, cavalquí tot aquell jorn molt consirós i acompanyat de molts sospirs. Passats uns dies comencí aquest sonet:
Cavalcant consirós abans d’ahir
pel caminar que molt em desplaïa,
trobí Amor al bell mig d’aquella via
portant vestit humil de pelegrí.
En son aspecte me semblà mesquí
com si ell hagués perduda senyoria,
i, sospirant, amb el cap baix venia
per no veure ningú pel seu camí.
Tantost em veu ja em crida pel meu nom
i diu: «Jo vinc de lloc molt allunyat,
on estava el teu cor pel meu voler,
i trec-lo per servir novell plaer».
Llavors em sobtà d’ell tal pietat,
que ell se n’anà, prô no recordo com.
Aquest sonet té tres parts. En la primera part dic com jo trobí Amor, i com m’aparegué; en la segona dic ço que ell em digué, encara que no complidament, per la temença que jo havia de descobrir el meu secret; en la terça dic com ell desaparegué. La segona comença ací: «Tantost em veu»; la terça ací: «Llavors d’ell».