V

Un jorn esdevingué que aquesta gentilíssima estava asseguda en un lloc on se sentien lloances a la Regina de la Glòria,^[14] i jo era en un lloc des del qual veia la meva beatitud, i entremig d’ella i de mi, en recta línia, seia una gentil dona de molt placèvol aspecte, la qual em mirava moltes voltes, meravellant-se dels meus esguards, que semblava que a ella s’adrecessin, i per ço molts s’adonaren de les seves mirades. I tant fou així que en eixint d’aquest lloc em sentí dir ben aprop: «Mira com eixa dona turmenta aquest jove». I, anomenant-la, comprenguí que parlaven d’aquella que al mig era estada de la línia recta que començava en aquella gentilíssima i termenava en els meus ulls. Llavors molt em confortí, havent la seguretat que el meu secret no havia estat descobert, aquell jorn, per la meva vista; i incontinent pensí fer d’aquesta gentil dama escut de la veritat; i tant enginy mostrí en poc de temps, que el meu secret el tingueren per sabut moltes persones que de mi enraonaven. Amb aquesta dona m’amaguí qualques mesos i anys; i per fer-ho més credívol a altri, escriguí per a ella certes cosetes en rima, les quals no fóra el meu pensament d’escriure ací si no fos que ho faig per a tractar d’aquella gentilíssima; i per-ço les deixaré totes, salvat que qualque cosa n’escriuré que em sembli ésser lloança d’ella.