XX
Aprés que aquesta cançó fou un quant divulgada entre la gent, com algun amic la sentís, volgué pregar-me que jo li digués què és Amor, havent potser, per les oïdes paraules, opinió de mi més que digna. Per ço jo, pensant que aprés d’aital tractat, bell fóra tractar qualque cosa d’Amor, i pensant que l’amic digne era d’ésser servit, proposí dir paraules en les quals tractés d’Amor. I diguí llavors eix sonet:
Amor i cor gentil són una cosa,
com el Poeta diu en sa cançó;[29]
talment que l’un sens l’altre viure gosa,
com l’alma racional sense raó.
Quan amorosa n’és, Natura posa
al cor la llar d’Amor el seu senyor;
i en el cor, tot dormint, Amor reposa
en uns curta i en uns llarga estació.
En gentil dona aprés apar beltat,
que plau talment als ulls, que dins al cor
naix un desig de cosa tan plaent.
I tan dura en el cor enamorat,
que fa esvetllar-se a l’esperit d’Amor;
i fa semblant en dona home valent[30].
Aquest sonet es divideix en dues parts. En la primera parlo d’ell en quant està en potència; en la segona, en quant de potència es resol en acte. La segona comença ací: «En gentil dona». La primera es divideix en dues. En la primera dic en quin subjecte sia aquesta potència; en la segona dic com aquest subjecte i aquesta potència siguin creats ensems, i com l’un conté a l’altre com forma i matèria. La segona comença ací: «Quan amorosa». Aprés, quan dic: «En gentil dona», dic com aquesta potència es resol en acte; i primerament com s’hi resol en l’home, aprés com s’hi resol en la dona, ací: «I fa semblant».