Notes
1. El manuscrit de Dom Adso de Melk, traduït al francès a partir de l’edició de Dom J. Mabillon (A la impremta de l’Abadia de la Font [Abadia de Santa Maria de París], París 1984). [TORNAR]
2. Recopilació de textos antics, és a dir, col·lecció d’algunes obres antigues i opuscles de tota mena, de poemes, de cartes, de diplomes, d’epitafis, etc. A la manera germànica, amb algunes anotacions, i disquisicions del Reverend Pare Dom Joan Mabillon, prevere i monjo de l’Orde de Sant Benet, de la Congregació de Sant Maur. Nova edició a la qual s’han afegit la vida i alguns opuscles de Mabillon, a saber Dissertació quant al Pa Eucarístic, àzim i fermentat, a l’Eminentíssim Cardenal Bona. S’afegeix al final un opuscle d’Ildefons Bisbe espanyol que tracta del mateix tema. Y una carta d’Eusebi romà a Teòfil gal, Del culte als sants desconeguts. A París, a la impremta de Levesque, al Pont de Sant Miquel, 1721, amb permís del Rei. [TORNAR]
3. Montalant, a la casa dels Pares Agustins al costat del riu [Sena] (vora el Pont de Sant Miquel). [TORNAR]
4. «En recordar aquests detalls, m’arribo a qüestionar si són reals, o bé si els he somniat». [TORNAR]
5. La Repubblica, 22 de setembre del 1977 (N. de l’A.). [TORNAR]
6. Liber aggregationis seu liber secretorum Alberti Magni, Londinium, juxta pontem qui vulgariter dicitur Flete brigge, MCCCCLXXXV (N. de l’A.). (Llibre augmentat o El llibre dels secrets d’Albert el Gran, A Londres, al costat del pont vulgarment anomenat pont de la Flota, 1485.) [TORNAR]
7. Les admirables secrets d’Albert le Grand, A Lyon, Chez les Héritiers Beringos, Fratres, à l’Enseigne d’Agrippa, MDCCLXXV; Secrets merveilleux de la Magie Naturelle et Cabalistique du Petit Albert, A Lyon, ibidem, MDCCXXIX (N. de l’A.). (Els secrets meravellosos d’Albert el Gran, A Lió, a la casa dels Hereus dels Germans Beringos, amb la divisa d’Agripa, 1775; Els secrets meravellosos de la Màgia Natural i Cabalística del Petit Albert, A Lió, al mateix lloc, 1729.) [TORNAR]
8. «Vaig cercar descans arreu, i enlloc no vaig trobar-lo tret d’en un racó amb un llibre». [TORNAR]
9. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar. [TORNAR]
10. Al peu de la lletra, exactament. [TORNAR]
11. La capital del món, referint-se a Roma. [TORNAR]
12. Ús de fet (no de dret). [TORNAR]
13. Ja que entre alguns. [TORNAR]
14. Discursos per a nens, per a adolescents, per a dones. [TORNAR]
15. Adúlter, fornicador. [TORNAR]
16. Governats per un sol home. [TORNAR]
17. «Que, sense força animal, es moguin amb un impuls incomparable, i instruments que volin amb un home assegut en mig de l’aparell donant voltes a un mecanisme mitjançant el qual unes ales artificials traspassin l’aire, a la manera d’un ocell volador.» [TORNAR]
18. Cada criatura del món / com un llibre o un quadre / se’ns mostra en un mirall. [TORNAR]
19. «El cap ha de ser petit i amb la pell ben enganxada als ossos; les orelles, petites i punxegudes; els ulls, grans; els badius, amples; el coll, dret; la crinera i la cua, espesses; els unglots, rodons i ferms». [TORNAR]
20. Paraula mental, concepte. [TORNAR]
21. Sala de l’abadia destinada a la transcripció de còdexs i a la redacció d’escriptures. [TORNAR]
22. Seràs sacerdot per sempre. [TORNAR]
23. Davant dels monjos. [TORNAR]
24. Un monestir sense llibres és com una ciutat sense riqueses, una fortalesa sense guarnició, una cuina sense estris, una taula sense menjar, un hort sense plantes, un prat sense flors, un arbre sense fulles… [TORNAR]
25. El món envelleix. [TORNAR]
26. Les imatges són la literatura dels llecs. [TORNAR]
27. Penitentiam agite mal pronunciat; Penediu-vos! [TORNAR]
29. Fragments dispersos. [TORNAR]
30. Si es permès de comparar les coses grans amb les petites. [TORNAR]
32. L’arbre de la vida crucificada de Jesucrist. [TORNAR]
33. Germans i pobres ermitans del Senyor (segons la regla de) Celestí. [TORNAR]
34. Per ferma prevenció. [TORNAR]
35. Vaig sortir del paradís. [TORNAR]
36. Va errant pel món com un vagabund. [TORNAR]
37. Per l’autor de les regles, decretal de Joan XXII. [TORNAR]
38. Esperit de llibertat. [TORNAR]
39. L’home nu jeia amb la dona nua… [TORNAR]
40. Però no s’acoblaven l’un amb l’altra… [TORNAR]
41. El lleny de la vida, text de Sant Bonaventura en què Ubertino s’inspirà per al seu Arbor Vitae. [TORNAR]
42. El primer dels quals, purificat amb el carbó seràfic i encès per un ardor celestial semblava que ho incendiava tot. El segon, en canvi, fecundat en virtut per la paraula veritable de la predicació brillava lluminós sobre la tenebra del món. [TORNAR]
43. La mort és el repòs del peregrí, és la fi de tot l’esforç. [TORNAR]
44. Teatre de la salut, tractat mèdic medieval. [TORNAR]
45. Les virtuts de les herbes. [TORNAR]
48. Lectura d’arguments religiosos. [TORNAR]
50. El pentagon de Salomó; L’art de parlar i d’entendre la llengua hebraica; Els metalls; Àlgebra; (Guerres) púniques; Gestes dels francs; Lloances de la Santa Creu; L’edat del món i de l’home de Flavi Claudi Giordano, classificats individualment per lletres i per llibres de la A a la Z. [TORNAR]
51. El bibliotecari haurà de tenir un registre de tots els llibres ordenat per matèries i per autors i els haurà d’ordenar i desar per separat amb una signatura escrita. [TORNAR]
52. Al primer (armari) dels grecs. [TORNAR]
53. Al tercer (armari) dels anglesos. [TORNAR]
54. Recull de salms, especialment els de l’Antic Testament. [TORNAR]
55. Fulls de vitel·la. [TORNAR]
56. Feu callar tots els prodigis, / la terra ha pujat damunt el cel, / sigui aquest per a vosaltres el prodigi. [TORNAR]
57. La terra a dalt i el cel a baix / sigui aquest per a vosaltres / el més gran dels prodigis. [TORNAR]
58. No dir paraules vanes o que facin riure. [TORNAR]
60. Opuscle de l’Anticrist. [TORNAR]
61. Ulls de vidre amb muntura! [TORNAR]
62. Vidres de llegir per als ulls. [TORNAR]
63. Per tal com en són injustos posseïdors. [TORNAR]
64. Per voluntat pròpia. [TORNAR]
65. Els pobres menjaran. [TORNAR]
66. Ben segur que podia, però no està escrit que acostumés a fer-ho. [TORNAR]
67. Menja, ja està cuit. [TORNAR]
68. Però tu, Senyor, tingues pietat de nosaltres. [TORNAR]
69. El nostre auxili és el nom del Senyor. [TORNAR]
70. Que ha fet el cel i la terra. [TORNAR]
72. Beneïm al Senyor. [TORNAR]
73. Gràcies al Senyor. [TORNAR]
74. Obre’m els llavis, Senyor, i proclamaré la teva lloança. [TORNAR]
75. Veniu, celebrem el Senyor. [TORNAR]
76. Déu que és la resplendor admirable dels Sants. [TORNAR]
77. Ja ha sortit l’astre de la llum. [TORNAR]
78. Cada criatura del món, com un llibre o un escrit… [TORNAR]
79. Crec en un sol Déu… [TORNAR]
80. Del grec, medicament o metzina. [TORNAR]
83. A la terra hi ha una casa que sona amb veu alta i clara / la casa ressona tota però té un hoste que no parla / i es mouen tots dos alhora, hoste i casa a la vegada. (El riu i el peix). [TORNAR]
84. «El límit d’Àfrica». [TORNAR]
85. Recapitulació, resum final d’un text. [TORNAR]
86. Les faules dels poetes prenen el nom de la paraula fando (contes) perquè no són fets ocorreguts de veritat sinó ficcions construïdes amb paraules. [TORNAR]
87. «El desè graó de la humilitat és quan no riu fàcilment o de seguida, perquè està escrit: “El neci, quan riu, aixeca la veu”». [TORNAR]
88. «De vegades ric, faig broma, jugo, soc humà». [TORNAR]
89. «Però les grolleries i les paraules ocioses i que fan riure, les condemnem en tot lloc a una eterna reclusió, i no permetem que el deixeble obri la boca per a expressions d’aquesta mena». [TORNAR]
90. Espiritualment enginyoses. [TORNAR]
91. El capteniment i la conversa del monjos. [TORNAR]
92. «Després dels arguments seriosos, et pots permetre alguna broma, però amb mesura i dignitat». [TORNAR]
93. «Déu no existeix». [TORNAR]
94. «Tu ets Pere», el joc de paraules és entre Pere (petrus) i pedra (petram). [TORNAR]
95. Respondre «sí» a la pregunta «Ets el fill de Déu?» hauria estat una blasfèmia; Jesús, per tant, posa en boca de Caifàs l’afirmació en respondre «Tu ho has dit» (Mateu, c.26, v.64). [TORNAR]
96. «T’aixecaré la roba fins a la cara». [TORNAR]
97. «Perquè se’t vegin les cuixes i el darrere». [TORNAR]
98. Mirall dels ximples. [TORNAR]
101. Aleshores l’anus va cantar horriblement. [TORNAR]
102. Salva’m de la gola del lleó. [TORNAR]
103. Aquell laberint descriu clarament aquest món. [TORNAR]
104. Ample per a qui entra, però estret per a qui vol sortir-ne. [TORNAR]
105. L’aigua, font de la vida. [TORNAR]
106. Em mig d’un banquet ofert pel rei Baltasar, una mà misteriosa va escriure aquestes paraules a la paret; només Daniel va saber interpretar-les com a presagi de la mort del rei (Daniel, c.5). [TORNAR]
107. És grec, és il·legible (no ho se llegir). Sovint, els amanuenses medievals afegien aquesta nota quan, em mig d’un text llatí, trobaven una citació en grec que no sabien traduir. [TORNAR]
108. En el mateix moment de cometre l’acció. [TORNAR]
109. Revelació de Jesucrist. [TORNAR]
110. Al damunt dels vint-i-quatre trons. [TORNAR]
111. El nom del qual era Mort. [TORNAR]
112. Va enfosquir el sol i l’aire. [TORNAR]
113. Foren (abocats a la terra) una pedregada i un foc. [TORNAR]
114. En aquells dies. [TORNAR]
115. El primogènit (dels qui retornen) d’entre els morts. [TORNAR]
116. Un astre gegantí caigué del cel. [TORNAR]
118. Us desitjo la gràcia i la pau. [TORNAR]
119. La tercera part de la terra va quedar abrusada. [TORNAR]
122. Els rajos de les estrelles… [TORNAR]
124. Llibre dels monstres de menes diverses. [TORNAR]
125. Que reposin del seu esforç. [TORNAR]
126. Una dona que tenia el sol per vestit (Apocalipsi, c.12, La dona i el drac). [TORNAR]
127. El narcòtic (opi, haixix…?) que, segons Marco Polo a la crònica dels seus viatges, el vell Aladí administrava als seus homes per fer-los creure que havien entrat al paradís. [TORNAR]
128. Els medicaments, de Quint Serè; Fenòmens; Llibre d’Isop de la naturalesa dels animals; Llibre de cosmografia, d’Ètic traduït pel beat Jerònim; Tres llibres que el bisbe Arnulf va fer escriure a Adamnà sobre Terra Santa mar enllà; Opuscle de Quint Juli Hilarió sobre l’origen del món; Llocs i meravelles del món, de Solini Polyhistor; Almagest (tractat d’astronomia de Ptolemeu)… [TORNAR]
129. És així i no és així. [TORNAR]
130. Antigues mesures de volum amb valor variable segons l’època i el territori. L’almud, aquí, podrien ser dos litres i el sextari, mig litre, aproximadament. [TORNAR]
131. «El producte de la ignorància dels llecs no arriba a cap resultat si no és per casualitat. En canvi, allò que és obra de la saviesa és avalat per una llei certa i s’encamina amb eficàcia cap a la finalitat correcta». [TORNAR]
132. Pràctica del deure d’investigar la perversitat herètica. [TORNAR]
133. «Aquest pedra té dins seu una semblança amb el cel». [TORNAR]
134. Tots els efectes de les causes naturals s’esdevenen per línies, angles i figures regulars. Altrament és impossible saber-ne el motiu. [TORNAR]
135. Poema figuratiu o cal·ligrama. [TORNAR]
136. «Penediu-vos, ja que el Regne del cel és a prop». [TORNAR]
137. Ja n’hi ha prou, d’aquest color! [TORNAR]
138. Són bells, certament, els pits que sobresurten poc i són moderadament turgents, subjectats amb suavitat sense que fluctuïn lliurement , retinguts però no comprimits… [TORNAR]
139. Història de l’heresiarca fra Dolcino. [TORNAR]
140. En el nom del Senyor, amén. Aquesta és una sentència condemnatòria amb càstig de pena corporal aprovat i, per aquest mateix escrit, pronunciada i promulgada com a sentència… [TORNAR]
141. Joan de Jaume, anomenat fra Michele, de la comunitat de Sant Frigidià; home de mala condició i de pitjor comportament, vida i reputació; herètic i embrutit per la màcula herètica, que creu i afirma en contra de la fe catòlica… que no cal tenir Déu davant els ulls sinó, per contra, els enemics del gènere humà; conscientment, amb premeditació i amb la intenció i l’ànim de fer mal exercint la perversitat herètica, va tenir relació amb els fraticelli; els anomenats fraticelli de la vida pobre, acusats com a herètics i cismàtics; i va ser-ne seguidor, de les sectes depravades i de les seves heretgies i continua en contra de la fe catòlica… i va arribar a la dita ciutat de Florència i als lloc públics d’aquesta ciutat consta a aquesta inquisició que va creure, va mantenir i va afirmar obstinadament, de cor i de paraula… que Crist el nostre redemptor no posseïa res de propi ni de comú, sinó que tot allò que les Sagrades Escriptures afirmen que va tenir era només per la necessitat de l’ús immediat. [TORNAR]
142. Ens consta, també, per tot el que fins ara ha estat dit i per la sentència dictada per l’esmentat senyor bisbe florentí, que l’anomenat Joan és herètic, contrari a corregir-se i esmenar-se de tan grans errors i heretgies i a adreçar-se al camí recte de la fe; que Joan és irreductible, tenaç i obstinat en els seus errors perversos que ja han estat dits; per tal que Joan no s’en vanti, d’aquestes opinions criminals i d’aquests errors maliciosos i per a que el seu càstig serveixi d’exemple als altres; sigui dut, per tant, el tal Joan, anomenat fra Michele, herètic i cismàtic, al lloc habitual de la justícia i allà mateix sigui cremat i consumit pel foc encès i les flames ardents fins que sigui ben mort i l’ànima es separi del cos. [TORNAR]
143. «Morirem pel Senyor». [TORNAR]
144. El conte parla de tu. [TORNAR]
145. Força del desig. [TORNAR]
147. Impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades. [TORNAR]
148. Oh, estel brillant entre les noies. [TORNAR]
149. Oh, porta tancada, font del jardí, cambra que desa essències, cambra perfumada! [TORNAR]
151. Veig la causa de la meva feblesa però no me n’allunyo. [TORNAR]
153. Qualsevol figura mostra més evidentment la veritat com més clarament es veu, per la manca de semblança, que és una figura i no la realitat mateixa. [TORNAR]
154. Tots els animals s’entristeixen després del coit. [TORNAR]
155. De dues premisses particulars no se n’obté cap conclusió. [TORNAR]
157. El terme mitjà ha de ser general en una o més premisses. [TORNAR]
158. Mot mnemotècnic per a un dels modes vàlids dels sil·logismes. [TORNAR]
159. Les dones pobres de les aldees. [TORNAR]
160. Per tant, cometen pecat mortal quan pequen amb qualsevol llec; més mortal encara, quan pequen amb un clergue que ha rebut els ordes sagrats; i el més mortal de tots, quan pequen amb un religiós mort per al món. [TORNAR]
161. Els actes de l’apetit sensitiu, quan s’acompanyen de transmutacions corporals, s’anomenen passions; no són actes de la voluntat. [TORNAR]
162. L’apetit mou a fer realitat allò que es desitja per tal que, en assolir-ho, cessi aquest impuls. [TORNAR]
163. L’amor fa que les coses estimades, d’alguna manera, s’uneixin a l’amant; l’amor és millor coneixedor que el coneixement. [TORNAR]
164. Des de dins, sota la pell. [TORNAR]
165. Origen de disputa. [TORNAR]
166. Vincle amb la persona estimada. [TORNAR]
167. Pel gran amor que té a les coses que existeixen. [TORNAR]
168. Actuar per la persona estimada. [TORNAR]
169. Quan els vererables. [TORNAR]
170. Corona del regne, de la mà de Déu. [TORNAR]
171. Diadema de l’imperi, de la mà de Pere. [TORNAR]
172. Taxes de la penitència sagrada. [TORNAR]
173. Història dels anglis, de Breda… I, també, de Breda, Edificació d’un temple, El tabernacle, Els temps, el càlcul, la crònica i el cercle de Dionís, Ortografia, Regles mètriques, Vida de sant Cutbert, L’art de les mesures. [TORNAR]
174. Similitud retòrica, Distinció dels espais retòrics. [TORNAR]
175. Aquest mar escumós envolta les vores del món / batent-ne els marges amb onades fluctuants. / Irromp amb muntanyes ondulants als deserts de pedra. / Remou la sorra sota el bram del rompent / esquitxa amb rudesa el seu solc d’escuma, / tothora es sacseja amb esclats de soroll… [TORNAR]
176. Al capdavant de tots els poemes pròcers i sobretot amb privilegi patern especial i pietós, un panegíric i poemes dispersos publicats sota la volta del cel… [TORNAR]
177. Foc; coent (ja que sona com coure les coses crues); ardor; calax pel calor; fragon pel fragor de la flama; rogenc pel roig, fumador; cremador perquè crema; viciós perquè vivifica els penis impotents; pedrenyós perquè surt del pedrenyal, d’aquí que sílex no estigui ben dit si no volem dir d’on surten les espurnes; i eneu, del déu Enees, perquè viu en el foc o perquè dóna ànima als aliments. [TORNAR]
178. En el nom del Pare i de la Filla. [TORNAR]
179. Aquí hi ha els lleons. [TORNAR]
180. Mirall de l’amor. [TORNAR]
181. «Aquells qui confonen l’ànima amb els vicis i les pertorbacions del cos, d’una banda desfan allò que és útil i necessari per a la vida i, de l’altra, alteren l’ànima neta i transparent amb el fang del desig carnal, contaminant, d’aquesta manera, la puresa i la resplendor del cos, mostren que això és perjudicial per als deures de la vida». [TORNAR]
182. «Negra i amarga». [TORNAR]
183. Llibre de la continència. [TORNAR]
184. Inquietud sexual. [TORNAR]
188. Sobre els seus miralls. [TORNAR]
189. Algunes demandes. [TORNAR]
190. Enemic de la pau. [TORNAR]
191. A causa d’alguns. [TORNAR]
192. Entre els nostres béns. [TORNAR]
193. Va sortir qui sembra. [TORNAR]
194. Els noms són conseqüència de les coses. [TORNAR]
195. Tres llibre sobre les plantes. [TORNAR]
196. El tresor de les herbes. [TORNAR]
198. La planta del Senyor que brota de l’arrel de la fe. [TORNAR]
199. Abigor, peca per nosaltres… Amó, tingues misericòrdia de nosaltres… Samael, deslliura’ns del bé… Belial, tingues pietat… Focalor, guia’m en la meva corrupció… Haborym, condemnem al Senyor… Zaebos, obriràs el meu anus… Lleonard, ruixa’m amb la teva esperma i m’embrutiré… [TORNAR]
200. Cinyell del diable. [TORNAR]
202. Els prínceps van seure / i en contra meu / deliberaven, inics. / Em van perseguir. / Ajuda’m, Senyor, / Déu meu, salva’m / per la teva gran misericòrdia. [TORNAR]
203. Terminologia del cant gregorià. [TORNAR]
204. Abat àgraf (que no coneix o no se serveix de l’escriptura). [TORNAR]
205. Matisos dels olors. [TORNAR]
207. «Sé que aquestes terres, delimitades pels límits descrits en aquest document, des de fa trenta anys que pertanyen al monestir de Sant Benet». [TORNAR]
208. Negra però bella. [TORNAR]
209. «Que es desfaci de riure, que es retorci la boca». [TORNAR]
210. Dia de llàgrimes aquell / en què el pecador ressorgirà de la pols / per ser jutjat com a reu. / Tingues pietat d’ell, Senyor. / Oh Jesús pietós, / dóna’ls el repòs etern. [TORNAR]
211. El sopar de Cebrià. [TORNAR]
212. Divertiments dels monjos. [TORNAR]
213. «Em plau jugar, ser alegre Papa Joan, accepta’m. Si et plau, pots riure tu també». [TORNAR]
214. Galdric cau de tant riure / Zacaries se n’admira, / ajagut al llit / Anastasi ensenya… [TORNAR]
215. I. (àrab) Dites d’alguns ximples. / II. (sirià) Opuscle egipci d’alquímia. / III. Exposició del mestre Alcòfribas del Sopar del beat Cebrià, bisbe de Cartago. / IV. Llibre acèfal sobre la violació de verges i l’amor de les bagasses. [TORNAR]
216. So, to i pulsació. [TORNAR]
217. Suposició material. [TORNAR]
218. De tot el cos va fer-ne llengua. [TORNAR]
219. Ha d’enrertirar l’escala després d’haver-hi pujat… [TORNAR]
220. No era en el terratrèmol, el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. [TORNAR]
221. Cosa de ningú, béns apropiables. [TORNAR]
224. On és ara la teva glòria, Babilònia? [TORNAR]
225. Com n’és de profitós, de joiós i de dolç seure en solitud, i callar, i parlar amb Déu. [TORNAR]
226. Déu no fa gens de soroll, no el mouen ni l’aquí ni l’ara. [TORNAR]
227. De la rosa original, roman el nom; el nom nu és el que en servem. [TORNAR]