NOTA
El manuscrit d’Adso es divideix en set jornades i cada jornada en períodes que corresponen a les hores litúrgiques. Els subtítols, en tercera persona, probablement han estat afegits per Vallet. Però, com que són orientatius per al lector i com que el seu ús és característic de gran part de la literatura en llengua vulgar d’aquella època, no m’ha semblat escaient d’eliminar-los.
Les referències d’Adso a les hores canòniques m’han creat una certa perplexitat, no sols perquè llur identificació varia segons el lloc i l’època de l’any, sinó perquè, molt probablement, el segle XIV no se seguien amb una precisió absoluta les indicacions que sant Benet havia introduït en la regla.
Tanmateix, per a orientació del lector, atenint-me en part al text i confrontant en part la regla originària amb la descripció que fa de la vida monàstica Édouard Schneider en Les heures bénédictines (París, Grasset, 1925), crec que hom es pot guiar pel càlcul següent:
Matines (que Adso de vegades anomena també Vigiliae, seguint l’expressió antiga). Entre dos quarts de tres i les tres de la nit.
Laudes (que en la tradició més antiga s’anomenaven Matutini). Entre les 5 i les 6 del matí. S’acaben a trenc d’alba.
Prima Pels volts de dos quarts de vuit, poc abans de sol ixent.
Terça Migdia (en un monestir en què els monjos no treballaven els camps, a l’hivern coincidia amb l’hora de dinar).
Nona Entre les dues i les tres de la tarda.
Vespres Pels volts de dos quarts de cinc, a posta de sol (la regla prescriu de sopar abans de negra nit).
Completes Pels volts de les sis (els monjos es colguen abans de les set).
Aquest càlcul es basa en el fet que, a la Itàlia septentrional, cap a la darreria de novembre, el sol surt pels volts de dos quarts de vuit i es pon vora dos quarts de cinc i deu minuts de la tarda.