Tercer dia

DE LAUDES A PRIMA

En què hom troba un drap tacat de sang a la cel·la de Berengario desaparegut, i aquí s’acaba tot

Mentre escric això revisc el cansament d’aquella nit, o d’aquell matí. Què us diré? Passat l’ofici, l’Abat va mobilitzar la major part dels monjos, que ja estaven alarmats, perquè ho escorcollessin tot. Va ser endebades.

Cap a l’hora de laudes, tot remenant la cel·la de Berengario, un monjo va trobar sota la màrfega un drap blanc tacat de sang. El van ensenyar a l’Abat, que quan el va veure s’ho va prendre com un mal averany. Jorge, que hi era al davant, quan ho va saber, va dir. «Sang?», com si ho trobés inversemblant.

Quan van ennovar-ne Alinardo, va brandar el cap i va dir:

—No, no, a la tercera trompeta la mort ve per l’aigua…

Guillem va observar el drap i va dir:

—Ara tot queda clar.

—Ah, sí? On era Berengario, doncs? —li vaig preguntar.

—No ho sé pas —respongué. Aymaro, en sentir això, va alçar els ulls al cel i va xiuxiuejar a Pietro de Sant’Albano:

—Els anglesos són fets així.

Cap a l’hora de prima, que ja llostrejava, van enviar servents a fer una batuda al peu de l’espadat, tot al voltant de la muralla. Van tornar a l’hora terça, amb les mans buides.

Guillem em va dir que no hi podíem fer més. Calia esperar els esdeveniments. I va fer cap a la ferreria, on es va embrancar en una prolixa conversa amb Nicola, el mestre vidrier.

Jo em vaig asseure a l’església, vora el portal central, mentre deien missa. Em vaig adormir devotament una bona estona; sembla, talment, que els joves necessitin dormir més que no pas els vells, els quals ja ho han fet prou i es preparen per adormir-se eternament.