Benvolguda Fraulein Böhm,

Em dic Nancy Wake, i soc una agent que treballa per als maquis al sud de França. Acabem de capturar el seu pare i a continuació el lliurarem a les autoritats americanes. Em va demanar que li enviés aquesta carta. No sé què hi ha escrit, però m’imagino que li explica que ha sacrificat la seva vida pel somni d’una Gran Alemanya i que ha estat disposat a fer coses difícils per protegir-la i per protegir el seu futur.

El seu pare és un monstre. Una ment atrofiada que, malgrat tot el que va estudiar, no sap res de la vida humana o de l’amor. Vaig veure el règim a què servia abans de la guerra i no hi vaig veure més que crueltat i brutalitat disfressades de fortalesa. Això no és fortalesa, és debilitat que intenta disfressar-se, que ataca per dissimular la seva pròpia por. Li dirà que és un patriota, suposo. Sé que és un covard.

Va torturar i matar el meu marit. Va matar els meus amics. No és un heroi que es rep a casa amb els braços oberts. Ell i els de la seva mena han causat un sofriment indescriptible a milions de dones com jo, a milions de nenes com vostè, i penso que tot just comencem a saber l’autèntic horror del que han fet darrere d’aquesta màscara de ciència i patriotisme.

Vostè és jove. No té responsabilitat per aquest patiment, però els pròxims anys haurà de decidir: si estar enfadada i tenir por tota la vida i tancar els ulls a la veritat, o ser forta, encarar-ho i formar part de la construcció d’un futur diferent.

Atentament,

NANCY WAKE