84

I si…

Pensa.

La idea es dilueix, com la sang en l’aigua.

Agafo la copa.

I si…

No.

Sí.

I si… la Jane, la dona que vaig conèixer com a Jane, no fos la Jane?

No.

Sí.

I si…

I si hagués estat una altra persona tot aquest temps?

Això és el que em va dir en Little. No, és en part el que em va dir en Little. Va dir que la dona del número 207, la dona amb el tallat de cabells elegant i la figura esvelta, era definitivament la Jane Russell, que es podia demostrar. D’acord. Ho accepto.

Però i si la dona que vaig conèixer, o que em va semblar conèixer, fos real de debò, i fos simplement una altra persona que es va fer passar per la Jane? Una peça que vaig confondre amb una altra peça? Un alfil que vaig confondre amb una reina?

I si ella era la còpia, la que es va morir? I si ella era la falsificació?

La copa m’ha relliscat dels llavis. La deixo a l’escriptori, l’aparto.

Però… per què?

A veure, deixa’m pensar. Suposem que era real. Sí: refuso la teoria d’en Little, refuso la lògica, i assumeixo que jo tenia raó des de bon principi; o gairebé. La dona era real. Va venir aquí. Va ser allà, a casa d’ells. Per què els Russell voldrien —per què van— negar la seva existència? Podrien haver afirmat plausiblement que no era la Jane, però van anar un pas més enllà.

I com és que la dona sabia tantes coses d’ells? I per què va fer veure que era algú altre, per què va fer veure que era la Jane?

—Qui podria ser? —pregunta l’Ed.

No. Para.

M’aixeco i m’acosto a la finestra. Alço la vista cap a la casa dels Russell: aquella casa. L’Alistair i la Jane són a la cuina, parlant; ell té un portàtil agafat amb una mà, ella, els braços plegats davant del pit. A veure si miren cap aquí, penso. En la foscor de l’estudi, em sento segura. Em sento protegida.

Detecto un moviment de cua d’ull. Desplaço ràpidament la mirada cap amunt, a l’habitació de l’Ethan.

És a la seva finestra, una ombra estreta perfilada a contrallum. Té les dues mans enganxades al vidre, com si fes un esforç per veure què hi ha a fora. Al cap d’un moment, alça una mà. Em saluda.

El pols se m’accelera. El saludo, a poc a poc.

Moviment següent.