28

A la cuina, faig baixar les pastilles amb merlot. Comprenc la preocupació del doctor Fielding, de debò; reconec que l’alcohol és un depressiu, i com a tal no és indicat per a una persona depressiva. Ho entenc. He escrit sobre el tema: «Depressió juvenil i abús de l’alcohol», Revista de Psicologia Pediàtrica (volum 37, número 4), coautor: Wesley Brill. Puc citar les conclusions, si convé. Tal com va dir Bernard Shaw, sovint em cito a mi mateix(a); fa més amena la meva conversa. I com també va dir Shaw, l’alcohol és l’anestèsia amb la qual suportem l’operació que és la vida. El bon Shaw.

Així que vinga, Julian: això no són antibiòtics. A més a més, fa gairebé un any que barrejo medicaments amb alcohol, i mira’m com estic.

El portàtil és sota un raig de llum del sol, a la taula de la cuina. L’obro per tafanejar, visito Agora, guio dos nous reclutes pels exercicis i intervinc en un altre debat sobre medicaments. (Cap d’ells no s’ha de prendre amb alcohol, aconsello). Una vegada, només una, dono una llambregada ràpida a casa dels Russell. Hi ha l’Ethan teclejant a l’escriptori —jugant a algun joc, suposo, o redactant un treball; en fi, segur que no navega per internet—, i a la sala l’Alistair està assegut amb una tauleta inclinada a la falda. Una família del segle XXI. No hi veig la Jane, però no passa res. No és assumpte meu. Massa estimulació.

—Adeu, Russells —dic, i desvio l’atenció cap al televisor.

Llum que agonitza, Ingrid Bergman, més seductora que mai, es torna boja de mica en mica.