Notes
[1] A Ucraïna, Bielorússia i algunes regions meridionals de Rússia, típiques cases pageses o cabanes construïdes amb diferents materials. [Torna]
[2] Una de les fases per les quals es passava en les organitzacions juvenils del Partit Comunista de l’URSS; en concret, aplegava els nens dels nou als catorze anys. [Torna]
[3] Gran llac artificial situat a la part nord-occidental de Minsk. Es va començar a construir el 1940 per tal de combatre el risc que s’inundés la ciutat per les crescudes primaverals del riu Svíslotx. [Torna]
[4] Els subbótniki [dissabtes (comunistes)] la població era convocada a participar voluntàriament en treballs d’interès general, tot sacrificant el seu dia lliure per la causa bolxevic. Els qui hi participaven eren elogiats com a herois i vistos com individus desinteressats i models exemplars per a la classe treballadora. El fenomen era una barreja d’idealisme socialista i coerció. [Torna]
[5] Actual Aktobé, ciutat kazakha. [Torna]
[6] Botes de feltre, molt calentes. Per tal que no es mullin quan al carrer hi ha neu mig desfeta i fang, se solen calçar sobre esclops. [Torna]
[7] A les isbes russes, l’estufa es fa servir per a múltiples usos: cuinar, escalfar l’habitatge i s’hi pot dormir al damunt, un lloc normalment reservat als nens o a les persones grans. [Torna]
[8] Òrgan administratiu en les àrees rurals durant la Unió Soviètica. [Torna]
[9] Kliment Voroixílov (1881-1969) i Semion Budionni (1883-1973), destacades figures polítiques i militars de la Unió Soviètica, membres del cercle íntim de Stalin. [Torna]
[10] Gorra punxeguda portada durant la Guerra Civil pels soldats de l’Exèrcit Roig. Batejada amb aquest nom en honor de Semion Budionni. [Torna]
[11] Sistema de cooperatives agràries basat en la propietat col·lectiva dels béns produïts que Ióssif Stalin va promoure a la dècada de 1920 com una de les tres potes del model de producció agrícola soviètica, juntament amb les granges estatals (sovkhoz) i el sector privat subsidiari. Amb alguns canvis lleus, el kolkhoz va sobreviure fins a la dissolució de la Unió Soviètica. [Torna]
[12] Es refereix a les festes del Primer de Maig, Dia del Treball, i del 7 de novembre (25 d’octubre en el calendari julià, vigent en temps prerevolucionaris), en què es commemora la Revolució d’Octubre. [Torna]
[13] Vassili Txapàiev (1887-1919), soldat rus, heroi de la guerra civil russa que es va fer cèlebre pòstumament gràcies a la novel·la (1934) de Dmitri Fúrmanov (1891-1926) i a la pel·lícula (també de 1934) filmada pels germans Vassíliev, totes dues homònimes. [Torna]
[14] Els lapti (en singular, lápot) són una mena d’esclops o espardenyes rudimentàries fetes amb escorça d’arbre que calçava la majoria de la població rural. [Torna]
[15] El komsomol era la darrera fase per la qual es passava en les organitzacions juvenils del Partit Comunista de l’URSS; en concret, hi participaven els nois i noies dels catorze al vint-i-vuit anys. [Torna]
[16] Els portianki són teles rectangulars que els soldats de l’exèrcit duien, convenientment embolicades al voltant dels peus, per protegir-se del fred i del fregadís de les botes. [Torna]
[17] Expressió familiar amb què els nens s’adrecen als adults. [Torna]
[18] Samuïl Marxak (1887-1964), escriptor, traductor i poeta infantil rus i soviètic. [Torna]
[19] Iuri Boríssovitx Levitan (1914-1983) va ser el principal locutor de ràdio durant i després de la Segona Guerra Mundial a Ràdio Moscou. Va anunciar els principals esdeveniments que van tenir lloc entre les dècades de 1940 i 1960. [Torna]
[20] A final de la dècada del 1930, la Unió Soviètica i el Japó es van enfrontar diverses vegades per determinar quina era la ubicació precisa de les seves fronteres. Un dels incidents més greus va tenir lloc entre maig i setembre del 1939 a Mongòlia, a la vora d’un riu anomenat Khalkhin Gol. [Torna]
[21] Després de la Revolució del 1917, es van posar de moda els noms inventats, amb referències ideològiques. [Torna]
[22] Saixa i Xura són formes hipocorístiques d’Aleksandra i Aleksandr. Xúrik és un altre diminutiu d’Aleksandr. [Torna]
[23] Persona amb responsabilitats pròpies de l’administració local. [Torna]
[24] Tant Vovka com Volódia són formes hipocorístiques del nom Vladímir. [Torna]
[25] «Igruixka» vol dir «joguina» en rus. Fonèticament s’assembla a la forma diminutiva d’Ígor; d’aquí, el joc de paraules. [Torna]
[26] Mena de tabard que duien els pagesos. [Torna]
[27] Forma hipocorística del nom Volódia. [Torna]
[28] Forma hipocorística del nom Vítia. [Torna]
[29] A les escoles russes, la qualificació màxima és el cinc. [Torna]
[30] Un aül és una mena de vila fortificada que es troba a les muntanyes del Caucas. [Torna]
[31] Un pud és una antiga mesura de pes russa, equivalent a 16,38 kg. [Torna]
[32] Pel·lícula d’aventures ambientada en la Gran Guerra Pàtria, dirigida per Vassili Pronin, el 1943. La invasió nazi va causar canvis ideològics en la cultura soviètica que també es van fer palesos en el cinema per a nens. [Torna]
[33] Cigarrets de poca qualitat que contenien una quantitat ínfima de tabac negre premsat i un filtre llarg de cartró. [Torna]
[34] Una de les diferents fases per les quals es passava en les organitzacions del Partit Comunista de l’URSS; en aquest cas, comprenia nens dels set als nou anys. [Torna]
[35] El fusell Degtiariov és una arma d’assalt lleugera que es va començar a fer servir a la Unió Soviètica el 1928. Va ser batejat amb el nom del seu creador, Vassili Degtiariov (1880-1949), prestigiós enginyer rus especialitzat en el disseny d’armes. [Torna]
[36] En rus, «karateli». També es pot traduir per «esquadrons de la mort». Aquest terme s’associa amb les accions portades a terme per la Gestapo i els agents de les SS contra els partisans i els civils dels territoris ocupats. [Torna]
[37] Actualment, Orenburg, al Districte Federal del Volga. La ciutat homònima es troba a la vora del riu Ural, a 1.468 km al sud de Moscou. Entre el 1938 i el 1957, va dur el nom de Txkàlov, en honor del pilot Valeri Txkàlov. [Torna]
[38] Fragment de Borís Godunov, obra teatral en vers lliure publicada el 1831. [Torna]
[39] Actual Almati. [Torna]
[40] Tenda circular desmuntable utilitzada per pobles nòmades com el kirguís o el calmuc. [Torna]
[41] Tradició russa amb què es fa mostra d’hospitalitat. [Torna]
[42] Lídia Ruslànova (1900-1973), una de les intèrprets de música popular més famoses i estimades. Durant la guerra va fer moltes actuacions per als soldats destinats al front. [Torna]
[43] El setge s’estengué del 8 de setembre del 1941 al 27 de gener del 1944. Durant aquest temps la població de Leningrad es va reduir dramàticament: la ciutat va passar de tenir tres milions d’habitants a només set-cents mil. [Torna]
[44] La Ruta de la Vida, en rus: Doroga jizni, va ser l’única via d’accés a la ciutat de Leningrad durant els mesos hivernals del setge. Passava per sobre les aigües gelades del llac Làdoga i, a través d’ella, es van poder introduir provisions a la ciutat i traslladar civils atrapats fins a la zona encara controlada per l’Exèrcit Roig. [Torna]
[45] Complex de naus de grans dimensions construïdes al sud-oest de Sant Petersburg l’any 1914. Després de la Revolució d’Octubre es van utilitzar com a lloc per emmagatzemar-hi les principals reserves alimentàries de la capital d’aleshores. Els bombardejos alemanys durant el setge van prioritzar aquest tipus d’objectius per tal d’empitjorar les condicions de vida de la població civil. El setembre del 1941, les bombes hi van impactar destruint milers de tones de farina, sucre, carn i altres aliments, i convertint els magatzems Badàiev en símbol de la fam extrema que va patir la ciutat. [Torna]
[46] Acrònim de soviètskoie khoziaistvo, terme emprat per designar les explotacions agrícoles que a la Unió Soviètica depenien directament de l’Estat. [Torna]
[47] Forma hipocorística del nom Aleksandr. [Torna]
[48] Forma hipocorística del nom Inna. [Torna]
[49] El sistema de racionament soviètic data de la Guerra Civil russa, es va establir durant la fam que es va desfermar a Sant Petersburg entre els anys 1919 i 1921. Hi havia tres categories de cartilles de racionament: la primera era per als obrers; la segona, per als intel·lectuals, artistes, mestres, oficinistes, etc.; la tercera s’assignava als «paràsits de la societat», és a dir, mestresses de casa i ancians, especialment si eren d’origen burgès. [Torna]
[50] Nosaltres, de Kronstadt (1936), dirigida per Efim Dzigan, tracta de la defensa de Petrograd del 1919 per part dels mariners de la base de Kronstadt; Txapàiev (1934), pel·lícula realista socialista en què es glorifiquen les gestes del comandant de l’Exèrcit Roig Vassili Txapàiev; Si demà esclata la guerra (1938), dirigida per Gueorgui Beriozko, Lazar Antsi-Polovski, Efim Dzigan i Nikolai Karmazinski, és una pel·lícula propagandística d’enaltiment de l’Exèrcit Roig; Els nois alegres (1936), de Grigori Aleksàndrov, primera comèdia musical de l’URSS, explica les aventures d’una orquestra de jazz que es troba de gira per la Unió Soviètica. [Torna]
[51] Arkadi Petróvitx Gólikov (1904-1941), més conegut com a Arkadi Gaidar, fou un escriptor de literatura infantil molt popular que va caure en combat durant la Gran Guerra Pàtria. Timur i el seu equip (1940) explica les aventures d’un grup de nois que miren de fer el bé i protegir les famílies els caps de les quals són al front. Del protagonista pren el nom un moviment altruista de voluntariat, els timurovsti. [Torna]
[52] Pel·lícula de 1936 del director Semion Timoixenko protagonitzada per un jove kolkhozià que esdevé un famós porter de futbol. [Torna]
[53] Màxima distinció atorgada per accions heroiques en benefici de l’Estat. [Torna]
[54] Unitats mòbils de la Policia de Seguretat i el Servei de Seguretat de les SS, «esquadrilles de la mort» que van seguir les tropes alemanyes a Polònia el 1939 i a la Unió Soviètica el 1941, al llibre són anomenades «destacaments punitius». [Torna]