«No sabíem com era un enterrament…, però, de cop i volta, vam aprendre-ho…»
Mikhaïl Xinkarev, tretze anys.
Avui: ferroviari.
Els nostres veïns tenien una filla sorda…
Tothom cridava: «Guerra! Ha esclatat la guerra!», i ella va arribar a corre-cuita fins on era la meva germana amb una nina en braços i entonant una cançoneta. Aleshores ja no reia ningú, ni tan sols els nens. «Quina sort», pensava jo, «no s’ha assabentat de cap notícia de la guerra».
Els meus amics i jo vam embolicar les nostres insígnies d’octubristes[34] i els nostres mocadors vermells de pioners amb una tela impermeabilitzada, i els vam enterrar entre els arbustos a la vora del riu. A la sorra. Com autèntics conspiradors! Cada dia anàvem a inspeccionar el lloc.
Els alemanys feien por a tothom, fins i tot als nens i als gossos. La mare els deixava ous al banc de davant de casa. Fora. Així no entraven dins ni ens preguntaven: «Jude?». La meva germana i jo teníem els cabells arrissats i bruns…
Un dia, mentre fèiem un bany al riu…, ens vam adonar que una cosa negra emergia del fons. Em sembla reviure aquell moment! Vam pensar que es tractava d’un tronc. Només quan el corrent va arrossegar-lo cap a la riba, vam veure uns braços, un cap… Era una persona… Em sembla que ningú no es va espantar ni va llançar crits. Vam recordar que els adults ens havien dit que un dels nostres metralladors havia mort en aquell indret i que havia caigut a l’aigua amb el seu Degtiariov[35].
Només havien passat uns mesos des de l’inici de la guerra…, però ja no ens aterria la visió de la mort. Vam treure a rossegons el metrallador de l’aigua i el vam enterrar. Algú va anar a corre-cuita a buscar una pala i vam excavar una fossa. La vam cobrir de terra i vam restar en silenci. Una nena fins i tot es va senyar devotament. Hi havia hagut un temps en què la seva àvia s’havia ocupat de l’església i ella coneixia les pregàries.
Ho vam fer tot nosaltres sols. Sense necessitat dels adults. I això que abans de la guerra ni tan sols sabíem com era un enterrament, però de cop i volta vam aprendre-ho.
Durant dos dies ens vam capbussar a l’aigua per mirar de recuperar el fusell…