«La mare no havia somrigut mai…»
Kima Múrzitx, dotze anys.
Avui: tècnica de ràdio.
La nostra família…
Érem tres germanes: la Rema, la Maia i la Kima. Rema era l’abreviatura d’Electrificació i Pau; Maia, de Primer de Maig; i Kima, d’Internacional de la Joventut Comunista.[21] Aquests noms ens els va escollir el pare. Era comunista i havia ingressat en el Partit de jove. I ens va educar conforme a aquestes idees. A casa hi havia molts llibres i retrats de Lenin i Stalin. Els primers dies de guerra vam enterrar-ho tot al paller. Em vaig quedar només Els fills del capità Grant, de Jules Verne. El meu llibre preferit. Em vaig passar la guerra llegint-lo i rellegint-lo.
La mare anava pels pobles dels voltants de Minsk, a baratar mocadors per menjar. Tenia un parell de sabates ben elegants. Fins i tot va canviar el seu únic vestit de crepè. La Maia i jo ens quedàvem a casa, esperant-la: tornarà o no? Miràvem de distreure’ns mútuament amb tota mena de pensaments, recordàvem com era tot abans de la guerra: anàvem al llac, fèiem un bany, ens bronzejàvem o ballàvem al club de l’escola; hi havia un llarg camí que duia fins allà; i també l’olor de la melmelada de cireres que la mare feia sobre unes pedres, al pati… Tot semblava tan llunyà, tot era tan maco! Parlàvem de la Rema, la nostra germana gran. Durant tota la guerra vam pensar que era morta. Havia marxat a treballar a la fàbrica el 23 de juny i no havia tornat a casa…
Un cop acabada la guerra, la mare va escriure a tot arreu, buscava la Rema. Hi havia una oficina d’informació on sempre s’aplegava una gentada, tothom intentava trobar algú. Jo no deixava de portar-hi cartes de la mare. Però no rebíem cap resposta. Els dies que la mare no treballava, s’asseia a la vora de la finestra i esperava que passés la dona de correus. Sempre passava de llarg…
Un dia, quan la mare va tornar de la feina, una veïna va entrar a casa nostra. Va dir a la mare: «Avui botaràs d’alegria!». Amagava alguna cosa darrere de l’esquena. La mare va esbrinar que era una carta. No va saltar d’alegria. Va seure en un banc, no podia aixecar-se. No deia ni mitja paraula.
Així vam trobar la nostra germana. L’havien evacuat. I la mare va somriure. Durant tota la guerra, fins que vam trobar la nostra germana, la mare no havia somrigut mai.