LLUÍS PERMANYER i LLADÓS (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català. Es va llicenciar en Dret, però s’ha dedicat des de molt jove al periodisme: va col·laborar a la revista Destino i, des de 1966, escriu habitualment La Vanguardia. Home reconegut per la professió, ha guanyat els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987), Nacional de Periodisme de Catalunya (2008) i el Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2012). És patró de la Fundació Joan Brossa per expressa designació del poeta. Atret per la seva ciutat natal i bon coneixedor de la seva història, n’ha esdevingut cronista semioficial i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema. D’entre la seva extensa obra assagística i de divulgació històrica i cultural, destaquen títols com: Cuestionario Proust (1981), Sagarra vist pels seus íntims (1982), Miró, noranta anys (1984), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé escultor (1989), Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (1991), No la saps, aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Brossa per Brossa. Records (1999), Amor a l’ombra de pedra blava (2000), L’Eixample. 150 anys d’història (2008), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vida privada de la Barcelona burguesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014) o Barcelona nocturna (2016).