Amb Letamendi calia anar ben en compte

Aquesta anècdota necessita un aclariment previ, ja que, en haver estat protagonitzada per un metge i catedràtic famós, els qui no coneguin la seva personalitat curiosa segur que la llegirien amb incredulitat.

El doctor Letamendi^[7] anava a donar classes a la Facultat de Medicina amb carruatge (per això el seu oponent, doctor Mendoza, ho feia amb un autobús); va participar en el Carnestoltes amb la següent disfressa: al braç portava una tela que semblava una pell humana sencera, mentre que vestia una malla ajustada imitant a la perfecció un cos escorxat per un anatomista; les darreres paraules abans de morir van ser l’últim estirabot: «Moro satisfet de no deixar fills al món, en veure que la humanitat no val ni la burilla d’una cigarreta».

Això dit, l’anècdota serà més entenedora.

El catedràtic va dir als alumnes que un metge, per arribar a ser veritablement bo, havia de tenir ull clínic i no sentir repugnància. I per passar a demostrar-ho els va dir que primer es fixessin bé el que ell faria amb el cadàver en decúbit supí allí present; en efecte, li va introduir el dit a l’anus i tot seguit es va posar el dit a la boca.

Llavors els alumnes van desfilar un per un, tractant d’imitar al mestre.

En acabar, el doctor Letamendi va sentenciar: «Molt bé, però també molt malament. Molt bé per demostrar tots vostès que saben vèncer la repugnància natural. Molt malament, però, en demostrar també que els manca ull clínic, ja que han fet servir el mateix dit per a les dues operacions, sense adonar-se que jo n’havia posat un al cul, però un de diferent a la boca».