Una proposta que va indignar fins i tot a Madame Raquel

Els bordells han propiciat situacions curioses i un anecdotari nodrit. Vull evitar, però, de contar segons què, que podria confondre’s amb els acudits típics. Aquesta és la raó per la qual m’agrada de recordar el cartell que van penjar durant la Guerra Civil en alguns salons d’aquests establiments: «Respétala. Es tu compañera».

Un dels cartells que llavors va causar un cert impacte —malgrat que era un plagi del que el 1917 havia fet el nord-americà James Montgomery— fou aquell d’en Goñi, que representava un soldat ferit, que mira de manera frontal i acusadora l’espectador i que, tot assenyalant-lo, li pregunta: «I TU? QUÈ HAS FET PER LA VICTÒRIA?». Doncs bé, damunt d’un cartell enganxat a l’entrada del metro, un bromista hi va escriure: «JO LI HE POSAT UN PISET AL CARRER D’ARIBAU», tot al·ludint el costum de l’època de situar a les «querides» en aquella zona.

Però l’anècdota que jo prefereixo em va ser contada per Maurici Torra-Balari. De jove havia freqüentat el bordell de Madame Raquel. Eren altes hores de la matinada, que consumien asseguts a taula amb la mestressa, algunes pupil·les i alguns amics, mentre es jugava distretament al parxís, quan van trucar a la porta. La Madame, que vestia rigorosament de negre i portava un manyoc de claus penjat a la cintura, va anar a rebre la visita. La porta no havia estat oberta de bat a bat i no van veure el possible client, però van poder escoltar el que amb veu ben alta i to d’honestedat agredida ella va pronunciar contra el visitant.

—¡Ni hablar, caballero! Esta es una casa seria en la que sólo se practica la típica lujuria española.

Quina llàstima: mai no sabrem quina havia estat la petició.