El Sagarra perillós per a les joves
Raymond, el mag cèlebre, va actuar a Barcelona; era l’any 1914. No actuava sol, sinó que portava un estol d’ajudants disfressats de xinesos i un estol d’ajudantes amb escots vertiginosos que insinuaven els pits i agosarats talls a les faldilles que insinuaven les cuixes. El jove Sagarra[31] va decidir d’anar a veure l’espectacle amb un grup de companys de la universitat. Quan el mag va demanar voluntaris per a ser hipnotitzats, Sagarra no s’ho féu dir dues vegades, ja que li venia de gust de posar-lo en ridícul. Una vegada a l’escenari, l’experimentat mestre de l’escamoteig es va adonar a l’instant que de tots els galifardeus o ximpletes que havien pujat espontàniament, aquell calb prematur era perillós. Li va demanar que es treiés l’americana i després li va pregar que la plegués curosament amb el procediment que ell li anava explicant amb detall i complicació volguda. A continuació s’ho va fer venir bé per posar d’esquena al jove provocador: el públic va descobrir amb escàndol i rialles sorolloses que portava el cul dels pantalons obert de bat a bat i mostrava còmicament els calçotets. I és que Raymond, mentre el mantenia distret amb el plegament de l’americana, li havia descosit tot el darrera amb una ungla d’acer postissa, com la que porten alguns carteristes. Quan Sagarra va tornar al seient i els amics li van contar el que havia succeït, ho va entomar amb esportivitat digna d’un anglès, perquè va reconèixer que el professional l’havia guanyat en el seu desafiament tàcit.
L’any següent Sagarra va anar a passar uns dies de vacances estivals a Viladrau; al casino burgès i pretensiós es va posar a fer la cort a la jove més bonica d’aquell paisatge. En adonar-se’n una de les senyores que mansament prenien el te, va anar a advertir immediatament la mare de la noia, informant-la del perillós xicot que assetjava la filla: un exhibicionista de cul! Va costar de convèncer-les que estaven equivocades i que era fill d’una família aristocràtica i, malgrat una joventut descarada, un poeta ja admirat que encara prometia més.