Tabac amb denominació d’origen

Un dels records que conservo d’infant, quan el meu pare em portava a tots els partits del camp de Les Corts, està lligat a la misèria de la postguerra. Eren els anys que ell era de la Junta Directiva, del F.C. Barcelona, la qual cosa volia dir que en acabar els partits anava al vestuari a comentar el resultat amb els jugadors. I per això sortíem del camp ben bé mitja hora, com a mínim, més tard. L’espectacle depriment que em deixava bocabadat eren les veritables muntanyes de burilles de cigarret i de puro que uns equips especialitzats havien recollit a les graderies i que concentraven impúdicament al peu de la façana principal. Un íntim amic meu, Antoni Basols, em va contar fa poc que cap a la meitat dels anys quaranta havia vist molts diumenges a darrera hora de la tarda una parada a la Rambla, improvisada amb un mocador de fer farcells ple de picadura ben trinxada, amb el següent rètol: «Procedente de la tribuna del Barça». Una denominació d’origen que assegurava qualitat, la que amb tota seguretat fumaven els grans burgesos de la ciutat.