A Ramon Reventós l’anomenaven «Traguito»

L’escriptor Ramon Reventós^[12] cultivava la debilitat confessada per l’alcohol. Tan conegut era el fet que aviat fou descriptivament anomenat «Traguito».

A la mort d’un íntim, al qual estimava molt, un amic li va preguntar si anirien junts al cementiri. I Reventós li va donar aquesta resposta sorprenent:

—No, no hi penso pas anar. Sóc un sentimental i estic molt afectat per aquesta mort, i com que sé que no podré reprimir les llàgrimes, algun periodista maliciós encara escriurà l’endemà al diari que bec tant que fins i tot vesso ginebra.

La bohèmia i l’olla inspiraven la vida dels joves Nonell, Picasso i Ramon Reventós. Una de les seves diversions consistia a freqüentar la Boqueria i no pas per flairar i menys encara per comprar, sinó simplement per aconseguir fer enfadar, i molt, les peixateres.

La superioritat de Reventós aviat es va revelar indiscutible en posar en pràctica un mètode que no li fallava mai.

S’acostava amb aire atent a la panera de peix, la qual cosa feia que la mestressa l’interpel·lés a l’instant amb una proposta incitant:

—Miri quin palangre més fresc.

Però la resposta, expressada amb una barreja de to entre inquisidor i desmenjat, no podia pas deixar-la indiferent:

—Aquest peix està podrit.

I tot seguit s’encadenava un torn de rèpliques que no podia concloure amb cap altre final:

—El podrit serà vostè.

—De moment, puta! I ara digui el que vulgui…