Un bon començament

Som al Liceu, el 1898.

Es detecta una certa expectació davant l’estrena de l’òpera Nerón, que havia creat el compositor i pianista rus Anton Rubinstein, mort feia quatre anys.

El director dóna l’entrada al percussionista i ressona un cop fort de timbala.

Silenci.

El director dóna novament l’entrada al percussionista i ressona un segon cop fort de timbala.

Silenci.

Per tercera vegada el director fa la mateixa indicació i es torna a repetir la insistència del mateix cop de timbala.

Però llavors el silenci es trenca de forma ben estrident en sentir-se ben net aquest crit sortit com una exigència vital des del cinquè pis:

—Em sembla que m’agradarà!

Cal aclarir que l’obra va ser un fracàs?