La benevolència de Flores de Lemus

El doctor Flores de Lemus^[55] era una autoritat acadèmica en Hisenda Pública. Se’l tenia per un catedràtic d’allò més benevolent.

En arribar el torn de l’alumne Marcel, li va preguntar sobre les contribucions indirectes.

El noi es va atipar de dir bestieses.

Flores de Lemus, amb cara de paciència infinita, malgrat tot el va animar:

—Molt bé, me les ha dites totes menys una. Quina llàstima. Si la recorda, li donaré la nota màxima.

L’alumne va guardar un silenci feixuc.

—Jo l’ajudaré: les cases de…

Silenci.

—Sí, home; les cases de… Comença amb la lletra «P».

El xicot va tancar els ulls, va apretar els punys i amb aire de desesperació va dir amb veu tremolosa:

—Les cases de prostitució.

—Quina barbaritat! —va exclamar el catedràtic—. Però com se li ha ocorregut! Les cases de préstec, home.