Joan Brossa, jornalero

El poeta Joan Brossa^[62] mai no havia tingut carnet d’identitat. Quan no va haver-hi més remei, es va resignar a treure-se’1, malgrat que és una burocràcia que l’atabala molt. Per això no va saber omplir el formulari, però un policia molt servicial li va dir que li ho faria ell. I li va anar fent totes les preguntes personals, fins que es va encarrilar aquest diàleg surrealista:

—¿Profesión?

—Poeta.

—¿Paleta?

—No; paleta, no.

—¡No se preocupe! Pondremos: jornalero.

I Brossa es va encongir d’espatlles i va callar.