Llibres que només cal mirar
Un fabricant enriquit de cop i volta amb l’estraperlo va voler que a casa no hi faltés res d’allò que superficialment dóna una pàtina de cultura. Va comprar uns quants quadres que entonessin amb la decoració del saló i uns quants metres de llibres. Li van recomanar que no hi podia faltar la col·lecció Bernat Metge; va triar la més cara: l’edició bilingüe, de fil, intonsa.
Un vespre, en arribar a casa s’adonà que el noi gran llegia un d’aquells volums. Se n’hi va anar de dret, li va treure amb violència el llibre de les mans i va estar a punt de donar-li un bolet, però no es va reprimir d’escridassar-lo:
—Que no ho saps, burro, que els llibres tallats perden de valor!