Un jurat que es ven

El periodista Eugeni Xammar,^[37] quan treballava en una Comissió de la Societat de Nacions, féu una curta estada a Barcelona i un amic va aprofitar l’avinentesa per fer-lo membre d’un jurat que, reunit al restaurant Lion d’Or, havia d’elegir una «miss». Tan bon punt havia acabat la desfilada de les noies, un Xammar una mica excitat es va posar dempeus i amb aplom barrejat de barra va cridar amb seguretat:

—Senyores, el jurat es ven.

La Chelito, que també n’era membre, no va amagar la seva indignació. Aleshores Xammar li va replicar:

—Vostè té una puça molt rendible; si nosaltres disposéssim d’una puça semblant, tampoc no ens vendríem.

(La Chelito tenia molt d’èxit, als escenaris, simulant que es buscava una puça en les zones més íntimes del seu cos).