Un punt de lectura olorós, per a Milà Fontanals

Manuel Milà i Fontanals^[15] era ja en vida un personatge cèlebre. Per gras i per asmàtic, mentre donava classe bufava i rebufava amb tanta espectacularitat, que s’havia guanyat a pols el sobrenom de «balena literària» que li havien atorgat els alumnes. A la vida privada no resultava menys pintoresc. L’entresòl de la plaça de la Universitat on vivia tot sol l’havia convertit en una mena de caos monumental, on regnava la brutícia, les restes de ceba i de coques de Vilafranca, tot presidit per la seva pròpia figura, vestida de la forma més excèntrica que podem imaginar.

L’historiador Ferran de Sagarra, que l’havia tingut de professor, va contar al seu fill, el poeta, que una vegada li havia deixat un llibre d’estudi que duia entre les pàgines un increïble punt de lectura: una arengada de debò.