No hi ha res com un bon cartell
Cartells de caire pintoresc i amb textos absurds que molts surrealistes haurien signat de bon grat n’hi ha hagut en totes les èpoques. Alguns, però, s’han convertit en clàssics. Aquestes en són les mostres:
«Se pintan paredes a domicilio», anunciava un obrador de Gràcia.
Segons un altre, també de Gràcia:
«Se cus y escus
tura de noyas».
Però en aquest cas és necessària la transcripció següent que el faci intel·ligible: «Se cus y és costura de noyas».
Apel·les Mestres va llegir aquest a la Ciutat Vella: «Se aplican sanguijuelas. De día y de noche. Pa ombres, ombres, pa mujeres mujeres. Las que no se pegan no se pagan». I ell mateix va anotar també el que va ser penjat prop de casa seva: «Hom fretura un aprenent». I precisava que en adonar-se l’autor que hom no el comprenia, ja que no s’hi va presentar ningú, el va substituir uns dies més tard per un entenedor: «Es necessita un aprenent».
Al carrer Nou de la Rambla, 26, una botiga de camises i de perfumeria va posar aquest rètol sorprenent: «La indagadora agradecida».
«A quí se sirven mongetas hamanecidas con ajos y julio verde a domisilio», es proposava a la façana d’una taverna del carrer Major de Sant Andreu de Palomar.
El poeta Sagarra recordava a les Memòries haver llegit pel carrer: «Se dan lavativas, se visten difuntos y se proporcionan mujeres para hacer faenas».
A l’escultor Manolo Hugué li feia molta gràcia l’oferta «Tiradora de pechos».
«Difuntos con prontitud y comodidad» era una proposta que potser es comprèn una mica millor si tenim en compte que es tractava d’un galeria fotogràfica del carrer de la Tapineria.
I el següents s’han de reproduir més gràficament.
Per exemple, a la taverna del Mico, de la plaça de Sant Miquel, el rètol deia:
Tienda al estilo del
dia
Se sirve BEBIDA
PAGANDO EN SEGUIDA
En un col·legi del carrer de les Carretes, malgrat que sembli que no pugui ser:
Colejio
é
du sión
para niñas
Un òmnibus de l’Eixample feia el següent servei:
Paseo de G
RACIA Y CALL
EDE PROVENSA
El següent no sé d’on procedeix:
SE APLICAN SAN
QUIJUELAS YSE
DANAJUDAS
Joan Amades precisa el primer anunci públic, aparegut a la façana d’una taverna, el segle XVII:
OLIBO DOLEBA BIOLIPU
El poeta Josep M. López-Picó cita al seu diari inèdit aquestes dues pintades aparegudes amb pocs mesos de diferència, el 1937, als murs de Gràcia:
«Volem lladres honrats».
«Visca la merda».