N’hi ha prou amb la bondat?

Quan a Sagarra algú li comentava d’una noia: «No és maca, però és molt bona noia», sempre replicava:

—Que la fotin de caixera!

Era el mateix que molt abans sostenia Peius Gener, quan algú li va dir: «No és gaire llest, però és tan honrat».

—Doncs que el facin cobrador de banc!

La qüestió no ha perdut actualitat, ja que el gran pianista Tete Montoliu^[63] ha contat el que va succeir quan al cabaret Bolero, de la Rambla de Catalunya, la petita orquestra que animava les nits buscava un trompeta. Aleshores un dels músics va recomanar un conegut.

—I toca bé? —va preguntar-li l’amo del local.

—És un noi excel·lent.

—Et demano si toca bé.

—És jove i una magnífica persona.

—Prou, jo vull una orquestra de fills de puta!