El catedràtic Valentí, telegrama vivent
Eduard Valentí i Vivó,[54] pare del polític radical Santiago Valentí i Camps i catedràtic de la Facultat de Medicina, tenia la mania de parlar com una mena de telegrama vivent. Les seves classes, per aquesta raó, resultaven d’allò més pintoresques. Xammar era capaç de recordar l’efecte que produïen i recitava:
—Crematorio. ¿Higiénico? Tal vez sí. Pero inmoral. Muere padre, urna de oro. Muere madre, urna de plata. Muere hija, urna de esmalte. Transcurre tiempo, familia arruinada, estrecheces, hambre, urna de oro, urna plata, urna esmalte, empeñadas.
Aquest estil em fa recordar el del Padre Laburu, que va venir a predicar a Barcelona i va tenir un èxit esclatant. Heus ací unes mostres dels seus telegrames evocadors:
—Soldadito de Aizpuru. Dos carreras. Tenía novia porque podía tenerla. Cuando una máquina infernal segó su vida. Et elevatum est quam aquilam. Y se elevó como el águila.
—Padre, ¡es que no puedo! ¡Ah! ¡Pero aquella chiquita de Bilbao sí pudo!
—Frente de Teruel. Mañanita fría. Frase irreverente. ¡Pum! Muerto, chiquito.