Y aquí se juega a… Com se diu…?

La Cambra de Comerç Britànica va obsequiar l’ambaixador d’Espanya. A l’hora dels discursos va prendre la paraula Ròmul Bosch i Alsina,^[10] que a principis de segle era president de la Junta d’Obres del Port, i va encetar un parlament amb el desig de destacar el molts punts de compenetració que hi havia entre els anglesos i els barcelonins. I va començar amb aquestes paraules:

—Aquí se juega al croquet; aquí se juega al tenis; aquí se juega al football; aquí se juega al…

I de cop i volta no se’n recordava del mot, però sense perdre l’aplom va preguntar en català al veí: «Com es diu allò que foteu els diumenges a Can Ràbia?». I a l’instant va poder continuar:

—Y aquí se juega al polo…

(El veí era soci del Reial Club de Polo, que llavors era situat al terreny que avui posseeix l’Espanyol i per això d’aquest camp de futbol se n’ha dit popularment Can Ràbia).

El mestre Ribera es va disgustar en sentir el comentari que maliciosament va fer amb veu alta al Liceu Ròmul Bosch i Alsina, que no era precisament un wagnerià:

—Que bonic és Wagner: no s’acaba mai.