El senyor que es portava el pa

Algunes fondes intentaven mantenir uns preus molt ajustats, la qual cosa explicava que no els interessés certs tipus de clientela; com per exemple aquell bon home que, per estalviar diners, tenia el costum de portar-se el pa de casa. Es comprèn fàcilment, doncs, l’incident que es va produir.

En arribar aquell bon home i comprovar el cambrer que ja desembolicava el pa, va encarregar amb veu molt alta a la cuina:

—Un plat de seques per un senyor que es porta el pa.

El ciutadà, més aviat tímid, no va poder suportar aquell desafiament públic i es va aixecar per anar-se’n.

El cambrer, en veure-ho, encara va cridar més fort:

—Alto les seques, que el senyor se’n va!